En van dir llei «de racionalització i sostenibilitat de l’administració local» (Lrsal) i la va fer aprovar el 2013 un ministre d’Hisenda, llavors molt poderós al govern Rajoy, Cristóbal Montoro. Amb l’excusa de permetre quadrar xifres dels retalls ‘obligats’ per la crisi del 2008, el govern ‘constitucionalista’ limitava la capacitat d’actuació econòmica dels ajuntaments i, de passada, també la capacitat d’autoorganitzar-se per establir retribucions, inversions i escollir a quins serveis destinaven superàvits. De res no van servir els recursos que institucions locals de tot l’Estat van interposar en defensa de llur autonomia. La majoria van ser admesos a tràmit, però no se n’ha sabut res més. La Lrsal no s’ha derogat, tot i que ara governa el PSOE i que diferents grups del Congrés ho han sol·licitat (amb proposició aprovada), també la Junta d’Andalusia, la Generalitat de Catalunya, l’Assemblea d’ Extremadura, el govern d’Astúries, entre d’altres. Tampoc s’ha derogat la llei ‘mordaza’ de retall de llibertats públiques, la d’Educació, la legislació laboral, etc., que entraven en el paquet de promeses de Pedro Sánchez per guanyar la moció de censura al president Mariano Rajoy. Promeses són flòbies, que cauen del cel i en terra no hi deixen ni aigua ni rel... Fa anys, idò, que els ajuntaments reclamen més autonomia i millor finançament; tants d’anys com els que anat tapant forats que altres administracions deixaven. S’ha dit, i és ver, que la democràcia institucional comença per les administracions locals. Els ciutadans sovint no volen saber qui són els autèntics responsables dels serveis, segons les competències respectives, i plantegen a la Sala, que la tenen més a prop, qualsevol problema. Democràcia poc madura? Administracions locals que no poden esdevenir la base de les estructures d’Estat, perquè l’Estat mateix les ofega.
Després d’enredar la voga amb governs de cooperació o de col·laboració, ara venen més promeses per a una futura investidura, que Sánchez sembla no voler. S’ha de ben mirar què diu. Promeses són fruita que no ha madurat, i si un se la menja se sol esmussar... Inanitat del floc de neu, escanyada...: metàfores expressives del mestre Joan Benejam, el qual ens adverteix a tu i a mi, com a ciutadans: «no te’n fiïs de promeses perquè el vent se les endurà».
El catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo recorda que la repetició d’eleccions per la incapacitat d’investir president no s’ha produït en cap democràcia europea després de la Segona Guerra Mundial. Continuarà allò d’Spain is different?