No parlaré de la sentència sobre el procés de Catalunya. Però parlaré, també (ves quin remei…), de la sentència sobre el procés de Catalunya. Perquè la deriva de tot plegat a l'Estat que compartim ja no va únicament d'això, va molt més enllà. Parlem del que s'entén per ‘democràcia': «La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica principal de la qual és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres. En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa. En sentit ampli, la democràcia és una forma de convivència social en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s'estableixen d'acord amb mecanismes contractuals».
En els darrers temps vegem que la interpretació que se'n fa per part del poder legislatiu, el poder executiu i sobretot el poder judicial, dista molt del que altres països de la UE interpreten. Aquí tenim rapers i polítics condemnats o exiliats, tenim una llei Mordaça que ningú parla de derogar i que és d'aplicació, tenim baralles de bar que acaben judicialitzades, tenim manca de diàleg i d'escolta als pobles. Però també tenim corrupció institucional que no és penalitzada amb la mateixa duresa, tenim violència de gènere i violacions escandaloses que no són tractades amb la mateixa contundència, tenim persones condemnades que obtenen tracte de favor. On queda, llavors, la igualtat davant la llei? On queda la convivència i els mecanismes contractuals socials? On la titularitat del poder en el poble? Quan tanta gent omple els carrers de tot l'Estat per manifestar-se, no tots poden anar tan errats… Govern del poble… o sense el poble?