D'ençà de 2016, existeix sa plataforma Illes amb claror que reivindica que Balears adopti s'horari d'estiu durant tot s'any. Un horari adaptat a ses necessitats vitals des baleàrics, i que, de pas, mos suposaria un estalvi econòmic en consum energètic. Fa dos diumenges, donàvem per liquidat s'horari estival i açò feia que es nostros rellotges s'adaptassin a s'horari d'hivern retardant s'hora; a les tres tornaven a ser les dues.
Poca broma amb aquesta entitat, que fa dos anys va conseguir que tots es grups polítics des Parlament balear aprovassin una declaració institucional per demanar que es mantengui s'horari d'estiu a Balears i que es rellotges no corrin cap enrere a ses nostres illes a finals d'octubre. Un fet que afecta especialment a ses Balears, ja que sa nostra situació geogràfica és sa més oriental de tot Espanya, allà on primer surt es sol i també on primer s'enfonya.
Segons Illes amb claror, no totes ses regions del món poden treure benefici d'aquest canvi, però sí ses Balears gràcies an es nostro clima i posicionament geogràfic. Es tractaria d'adaptar es cicle vital i diari des ciutadans de ses Balears a ses hores de sol. De tenir un horari lògic, racional i natural per treure es màxim benefici a un recurs únic i tan apreciat com es sol. A part des simple fet de poder disfrutar de més hores de sol durant es dia, asseguren que es beneficis des canvi horari serien inquantificables i que tindrien repercussions econòmiques importants com sa reducció des consum d'electricitat.
És cert que es canvi d'hora mos afecta. Ja no disfrutam de tantes hores de sol an es dia i açò fa que sa gent no surti tant, reduint així sa vida social i es consum. Sa pèrdua d'hores de sol també se relaciona amb canvis a s'estat d'ànim de moltes persones, inclús en problemes de salut com s'insomni o sa depressió. Disposar de més hores de sol permet realitzar més activitats a l'aire lliure, estalviar en consum energètic, afavoreix sa desestacionalització turística, dóna vida a petits comerços i sobretot, lo més important, permet conciliar vida laboral i familiar.
Sa Comissió Nacional per sa Racionalització dets Horaris Espanyols diu que es desfasament horari mos ve d'ençà de 1492, quan Espanya adaptà es seu horari a s'alemany (Hora Central Europea) seguint es règim nazi. Un horari que mai se va recuperar en correspondència amb s'hora solar. També argumenten que sa situació de pluriocupació que se va viure després de sa guerra civil va provocar s'horari de «nou a dues», amb aturada de mitja hora per berenar i descans d'una o dues hores per dinar as migdia per tornar cap as tornall es capvespre. Fet que ha suposat de facto per molts de ciutadans restar hores de sa seua vida privada o familiar.
Si ses Balears tornàssim a s'Hora Europea Occidental disfrutaríem d'una hora més de sol, dinaríem i soparíem a un horari més lògic i internacional, a la una i a les vuit des fosquet, dormiríem una hora més i se fomentaria sa jornada laboral seguida. Quant a ses escoles, una millor alineació de s'horari laboral i de descans podria suposar també millores en es rendiment escolar d'alumnes i professors.
Val la pena llegir s'article d'Olmo Heras «Una àmplia reflexió sobre el canvi d'hora» de fa tres anys a www.menorcaaldia.com. Explica com es canvi d'hora en ets anys quaranta va suposar que a Espanya, un país majoritàriament rural per llavonses, sa gent començàs a dinar a les dues si abans dinava a la una, i se n'anàs a dormir a les onze quan abans hi anava a les deu. Però encara hi vam ser a refer en 1981, quan es govern de Calvo Sotelo va aprovar endarrerir una hora es rellotges es mes de març i avançar-los com feim ara a s'octubre. Açò va suposar que passàssim a dinar a les tres, a sopar a les deu, i a dormir a les onze. Un desfasament que encara patim avui en dia.
Es tema és que, segons Heras, Illes amb Claror -i, per tant, tot es Parlament balear- se van equivocar i se van fotre de peus de bolla reivindicant estar sempre a s'hora GMT+2, ja que açò no seria tornar an es nostro horari natural sinó que en s'hivern tindríem una hora més que països com Polònia, Hongria o Croàcia, quan n'hauríem de tenir una manco. Som conscients que si volem tenir claror fins tard, ets al·lots hauran d'anar a escola a les fosques? O que es pagesos acabaran sa jornada a la quina hora? Sa majoria de balears estarem d'acord amb aprofitar ses màximes hores de llum, però no ho hem de fer de qualsevol manera. On són ets informes científics?
És d'agrair que Illes amb claror hagi posat damunt sa taula es debat de s'horari, però abans de votar segons què amb ets ulls tancats perquè queda bé davant s'opinió pública, es nostros polítics s'haurien d'assessorar un poc més. Mos preocupam molt per ses hores de sol, quan es vertader problema de moltes famílies balears són ets horaris de feina a Espanya i sa falta de conciliació de sa vida laboral i familiar. I d'açò, desgraciadament, boni ningú en xerra.