Fixo la mirada aquesta setmana en una entrevista que li fan a un neurocientífic que aconsella el silenci com a teràpia essencial per regenerar el nostre cervell. El silenci com a recepta per aconseguir el benestar i l'equilibri. Fa dos anys va llevar-se afectat per una paràlisis facial i li van prescriure repòs absolut després d'haver-li diagnosticat un esgotament sever. Va ser així com va descobrir els beneficis del silenci.
L'entrevista em toca de prop perquè fa dos anys em va passar el mateix. Vivim en un món governat per l'economia de l'atenció, les suggerències, les distraccions, el bombardeig d'informació i les contínues interrupcions que ens acaben per provocar una sobrecàrrega cognitiva i un esgotament del cervell, afirma. Cal aprendre a fer una parada i respirar. Aquest especialista explica que existeixen dos tipus de silenci, l'exterior, que és l'absència de soroll, i l'interior, aquells moments on aconseguim reduir el soroll de fons dels nostres pensaments. Afegeix que cap científic qüestiona que la pràctica del silenci de la meditació ajuda combatre els pensaments negatius.
Les seves recomanacions em fan pensar en la setmana exprés de campanya electorial i en el debat del dilluns, carregat de soroll ambiental, picabaralles, i comptades intervencions amb sentit comú. No sabem estar en silenci, és com si ens fes por trobar-nos amb nosaltres mateixos. Fins i tot els minuts de silenci mai arriben al minut. Per sort, Menorca ens ajuda virtuosament a trobar aquest silenci, la calma de la que tant ens agrada presumir. Com deia el poeta Foix, és quan dormo que hi veig clar.