D'una manera o d'altra, he transitat tot el 2019 cap els 50. Sí, és aquell any que ja has començat planificant qualque situació extraordinària, com per exemple, un viatge. Després, ve la trobada de la generació escolar. Et retrobes amb amics que -fins i tot amb la nostra peculiar territorialitat- no veies des de fa dècades. Hi ha un fil estrany, que et transporta al passat, i malgrat el pas del temps, les circumstàncies o les experiències viscudes, t'adones que els seus caràcters estan tal qual. Com el teu, per bé o per mal. La taula que suma més de 2.500 exercicis, rodeja converses similars, nodreix el vespre d'anècdotes infantils, i tornes enrere. T'assembles al que eres quan estaves amb ells, i les diferències, si n'hi va haver, s'han oblidat.
Amb els 50 prens consciència de moltes coses. La primera, et reconcilies amb el passat. Després, agraeixes la collita. Quanta sort! I finalment, tens més consciència que mai del que ets, del que vols ser, i amb qui vols estar. Descobreixes que tens més temps que mai per fer el que vulguis, i que l'emboliques amb la saviesa de l'experiència. Nervis, pocs.
Jo crec que els cinquantins pensem que és una dècada fantàstica per començar a pensar en nosaltres mateixos, que cuidem la salut, fem esport, estimem la cultura, marxem de viatge, tenim ganes d'estudiar...i ens sentim joves i sense complexos. Menys aparença i més essència.
Aquest cap de setmana en faré 50, i una bona festa per celebrar-ho.