Ahir llegia a «Es Diari»de la dimissió del conseller de Ciudadanos, José Negrete. Precisament, fa pocs dies parlàvem d'ell amb altres polítics de l'arc de l'esquerra, tot ressaltant la seva ductilitat, temperança i esperit constructiu, a més del seu caràcter feiner. El cert és que el vaig conèixer fa anys a Fornells, on hi té un negoci de nàutica, i sempre he mantingut amb ell una relació afable i cordial; fins i tot hem mantingut converses sobre temes prou interessants que em van fer creure més d'un cop que estàvem ideològicament propers. No us negaré que em va sorprendre que encapçalés la llista de Ciudadanos... L'ànima de les persones, que és múltiple i diversa...! I sempre el que importa és, tanmateix, el que habita a l'interior de cadascú, per damunt d'etiquetes i classificacions.
Aquesta nova dimissió a les files del partit taronja em porta a pensar en la fragilitat d'aquest, ja que és ben curiós que en tant pocs mesos, des de l'inici de la legislatura, diversos caps de llista hagin abandonat el càrrec. Més si tenim en compte el que costa d'acceptar una encomana així..., una decisió necessàriament meditada. Cert que treballar des de l'oposició és dur (ho sé), però la possibilitat és àmpliament contemplada quan t'embarques al carro de la política. Per tant, i vist des de fora, dona la impressió que el partit d'Arrimadas (...) va a la deriva. Mal averany...
Sigui com sigui, s'ha d'agrair, en uns temps on fer de polític és tan mal vist, que hi hagi persones que s'hi hagin volgut implicar, més encara si el tarannà obert ha presidit la seva dedicació. Bona singladura, company.