Sa Pasqua Militar d'enguany s'ha vist entabanada per sa investidura d'un inoportú Pedro Sánchez, qui sempre està a punt per fer sa punyeta o per intentar restar protagonisme a Sa Majestat. Una festivitat instaurada per Carles III que commemora sa reconquista espanyola de Menorca l'any 1782 davant ses tropes britàniques, i que actualment és s'acte solemne amb què s'inicia s'any militar i un des més importants presidit pel Rei d'Espanya.
Ho vaig escriure fa mig any a s'article Quo vadis, Ciudadanos?: «En 2016, Cs va pactar un programa de govern moderat i estable amb el PSOE. Sumaven 131 diputats. Avui Ciutadans té 57 diputats que amb es 123 del PSOE sumen una majoria absoluta de 180 escons. Albert Rivera té s'oportunitat de convertir a Ciutadans en es partit més important des panorama nacional. Cs va néixer per ser un partit frontissa nacional i fer que sa governabilitat d'Espanya no quedàs en mans des nacionalistes. Després de quaranta anys de joc brut, privilegis i cessions de PP i PSOE, en Rivera té en ses seues mans s'oportunitat obrir una nova etapa política a Espanya que deixi de banda es pactes amb es nacionalisme que tant de mal han fet a sa nostra nació i que tanta desigualtat han creat entre ets espanyols. Bastaria posar cinc condicions: no an ets indults, Navarra, no més imposts, no més pactes amb es nacionalisme i llibertat lingüística a tot Espanya. Ciutadans va ser clau per plantar cara an es cop d'Estat a Catalunya. Ara té s'oportunitat de salvar Espanya d'un pacte del PSOE amb comunistes, nacionalistes i separatistes bascs i catalans. N'Albert Rivera seria un gran vicepresident des Govern, però ha de moure fitxa ja pes bé d'Espanya».
Desgraciadament, s'han complert es meus mals averanys. Albert Rivera va ser incapaç d'oferir un pacte al PSOE per salvar Espanya d'un govern en mans de comunistes, filoetarres i separatistes. Pablo Casado també ha comès es mateix error tancant-se en banda en tost de cercar un gran acord amb es socialistes. Però lo que més greu m'ha sabut ha estat llegir s'opinió d'antics dirigents socialistes menorquins aplaudint amb ses orelles es Pacte Frankenstein amb què Pedro Sánchez pretén instal·lar-se a Moncloa definitivament. En unes declaracions publicades dilluns a «Es Diari», Arturo Bagur, exalcalde de Mahó, diu que «el Estado español –no sigui cosa que digui Espanya–, necesita un gobierno de centro-izquierda que haga política para mejorar la calidad de vida de todos». Un govern de PSOE amb s'extrema esquerra de Podemos, es separatistes colpistes d'Esquerra Republicana de Catalunya, es nacionalistes supremacistes vascs del PNV, es filoetarres de Bildu… açò és un govern de centreesquerra? Després tenim a Joana Barceló, expresidenta des Consell, que mos xerra d'una realitat plurinacional com Miquel Iceta, qui diu que a Espanya hi ha vuit o nou nacions. També diu que una coalició progressista és una oportunitat per resoldre sa situació a Catalunya amb diàleg. Precisament, un govern d'un dèbil PSOE de 120 diputats amb Podemos –partidari d'un referèndum d'autodeterminació– que necessita es vots d'ERC, PNV, BNG o Bildu representa tot lo contrari.
Un PSOE fluix i sense majoria en mans des separatisme basc i català està condemnat a cedir davant es xantatge des nacionalisme, creant més discòrdia entre catalans, privilegiant una vegada més a sa minoria separatista i abandonant a sa majoria de catalans que volen seguir sent catalans i espanyols. Finalment, sa gota qui acaramulla es got és Andreu Bosch, qui diu que és lògic que el PSOE pacti amb es comunistes de Podemos i amb es secessionistes qui pretenen destruir Espanya, com ja estan fent a Balears. Basta recordar que Més per Mallorca va plantetjar que el 2030 s'hauria de celebrar un referèndum separatista a Balears.
Ni una paraula, ni una menció va fer Pedro Sánchez en es debat d'investidura an ets atacs de Merche Aizpurua de Bildu contra el rei Felip VI, a qui va acusar d'autoritarisme i de feixisme. Es candidat socialista no va ser capaç de fer ni sa més mínima defensa des cap d'Estat. Ses mirades de pocs amics de s'Executiu socialista a Sa Majestat durant sa Pasqua Militar ho diuen tot. Lo que mos ofereix Pedro Sánchez no és un Govern per Espanya, sinó un Govern contra Espanya. No estam davant una investidura normal per un canvi de govern, sinó davant un canvi de règim. Es feixistes no som es qui defensam sa democràcia, es cap d'Estat i es Règim Constitucional de 1978, que ha suposat es període més llarg de pau, progrés i convivència de sa història d'Espanya. Es feixistes són es qui han assassinat a prop de 900 persones innocents pes fet de pensar diferent, i que encara han de contestar per més de 300 assassinats sense resoldre. Ara més que mai, es demòcrates hem de fer costat a Sa Majestat Felip VI, en defensa de s'ordre constitucional i per sa supervivència de sa Nació Espanyola davant es desafiaments que l'amenacen. Visca el Rei i visca Espanya!