Aquest cap de setmana passat s'ha pogut veure a Maó i Ferreries «El principi d'Arquimedes», de Josep Maria Miró, de la mà de Mô Teatre. Magnífiques representacions que posen de manifest l'alt nivell actoral que aquesta illa està assolint que, combinat amb un fantàstic text teatral, ens interpel·len com a espectadors i, fins i tot, ens posen contra les cordes sociològicament. I és que el tema plantejat no és poca cosa: la pressió que la tribu exerceix sobre l'individu, molts cops empesa per la irracionalitat, la por o la desconeixença, i que arriba al judici de valor més ferotge. Poden ser molts i diversos els exemples que ens venguin al cap...
La qüestió esdevé encara més seriosa quan traspassa el pur xafardeig i censura de poble i assoleix la consideració de falta més greu que arriba a instàncies superiors. I es que allò que en altres èpoques no traspassava cap barrera de la convenció social, de cop i volta esdevé quelcom inadmissible, denunciable. Les sensibilitats canvien, cert, però a voltes tenc la impressió que se'ns sobredimensionen algunes qüestions i no sempre aquesta circumstància va pel camí del seny. Deu ser cert allò de que el sentit comú és sovint el menys comú dels sentits...
Deixeu-me que aplaudeixi de nou el muntatge de Mô Teatre i que celebri que, un cop més, el teatre serveixi de mirall per pensar-nos com a societat.