A vegades em pregunto si és que proliferen els successos a les pàgines del diari o és que ara els hi fem més cas. El que veig és que cada dia tenim una societat més malalta i la culpa no la tenen els virus de la Xina. Llegia fa uns dies un reportatge que em posava els pèls de punta sobre l'anomenada pastilla de l'obediència, el remei que en principi només es prescrivia per als nens hiperactius i que sota el nom de Ritalin, està causant furor no només a les universitats sinó també entre els nens de 6 a 17 anys perquè ajuda a concentrar-se a l'escola. El miraculós remei porta un derivat de les amfetamines que corregeix una llarga llista d'imperfeccions fàcilment reconeixibles, com diu el reportatge publicat a «Le Monde diplomatique», des de la molesta tendència a irritar-se davant d'una cosa que ens emprenya passant pel rebuig frontal a l'autoritat o fins i tot la falta d'atenció o com no, la concentració. La píndola no cura res però ajuda a millorar el rendiment (també li diuen la droga de la intel·ligència) i proporciona a pares i educadors unes criatures modelables. Dels efectes secundaris no en parlen.
Si fins ara l'esforç passava per estimular els nostres fills, ara resulta que els hem de dopar perquè de dilluns a divendres ens portin bones notes i ho segueixin fent tota la vida. Voleu dir que no hem de demanar que parin màquines i baixar-nos com deia la Mafalda?