Som molt poqueta cosa. Si per a Madrid només som un punyat de pesats que reclamen infraestructures elèctriques per omplir el congelador tranquils i torres de control que no caiguin ni s'hagin de reiniciar en ple aterratge, a escala europea o mundial s'ho poden imaginar. Dins el debat obert sobre la creació d'un impost al querosè dels avions, que per a un reducte d'aïllats volar sigui una necessitat sense alternativa és un apunt menor, una disposició addicional, un asterisc, com l'expropiació d'un hortet quan s'ha d'aixecar un hospital.
Quan na Greta va travessar l'oceà en un vaixell perquè els avions contaminen massa, era evident que el tema de la penalització dels vols arribaria. Per molts escarafalls que facin ara alguns, el debat és inevitable i la seva resolució no dependrà ni d'una proposició no de llei al Parlament, ni del que s'acordi al Consell ni de la moció oportunista a un avorrit ple municipal.
Ara bé, açò no vol dir que les administracions illenques hagin de romandre estàtiques a l'espera que el debat es resolgui a la següent legislatura i ja s'ho trobaran. S'ha de seguir sent pesat, i recordar a qui correspongui que tota mesura que persegueixi una dissuasió del trànsit aeri ha de tenir molt en compte els territoris que quan fa temporal no tenen ni vaixell per sortir-ne.
Aquest posicionament clar, ferm i contundent, ha de ser al mateix temps humil i responsable, proporcional, adult i serè, sense alarmismes, paranoies, maximalismes ni peticions utòpiques. Cap arxipèlag condicionarà una mesura com aquesta. Ho hem de tenir clar i actuar en conseqüència. Al planeta es vola moltíssim per oci o comoditat. És el context general. Si s'acaba construint aquest hospital, toca defensar una reubicació de l'hortet insular o una expropiació justa en forma d'exempció fiscal. I, de portes endins, preparar-se per a possibles noves conjuntures derivades en el turisme. Què els sembla la promoció viatgi sosteniblement a Menorca en veler com si fos Greta Thumberg?