El passat dilluns, Lis Figueres, arquitecta, i Pere Alzina, pedagog, reflexionaven a Alaior sobre la connexió dels ciutadans amb les seves ciutats, els llocs que habiten, on creixen, es relacionen, treballen, consumeixen, gaudeixen i/o pateixen. Ambdós coincidien en definir la ciutat com un lloc de convivència, que educa (o deseduca), i que ha de ser, sobretot, per a les persones, les autèntiques protagonistes i dipositàries d'aquests espais socials que entre tots creem de manera col·laborativa. I parlaven també de ‘pacificar' aquests espais, des d'un punt de vista integrador, no excloent, però centrat en la gent i les seves necessitats. Apareixia, per descomptat, el vehicle (diguem-li cotxe, moto, bicicleta o patinet) i la gran influència que exerceix sobre la distribució de la ciutat i els seus espais, els quals estan compartimentats en llocs estancs per garantir la presència d'uns i altres, tot convivint amb la gent.
Tots sabem que el cotxe hi és i hi serà, però val la pena sembrar el dubte del paper i rellevància que ha de tenir per tal que no desplaci a les persones del seu espai ciutadà. Val la pena repensar entre tots com volem conviure i harmonitzar les necessitats de tots per fer-les compatibles. I això passa per un canvi de paradigma que, a més a més, té també una traducció mediambiental ineludible. El futur ens empeny cap a una reorganització ciutadana on la gent sigui el centre de l'acció i la mobilitat respecti aquesta premissa. I això pot costar doblers, en benefici del bé comú; i demana decisions polítiques valentes, estalonades des de baix per la ciutadania; i exigeix un canvi de mentalitat, que entre tots hem de construir. No ho demorem gaire, per favor...