El creixement natural d'una lletuga no s'ajusta als paràmetres de productivitat i consum de la societat moderna. Per açò, els productors van recórrer a la química per produir lletugues a un ritme suficient per obtenir beneficis i vendre-les a un preu interessant. Açò no és excepcional. La química ha servit habitualment per alterar processos naturals que els humans hem considerat insuficients. Així, hem receptat suplements a fillets amb carències, hem consumit anabolitzants per generar en poc temps una musculatura aberrant, hem pres analgèsics per calmar al mal de cap després d'una jornada de feina esgotadora, hem mesclat els aliments amb conservants per anar a comprar només dues vegades al mes, ens hem vacunat, hem plantat cara a plagues molestes per al camp urbanitzat, ens hem injectat pròtesis a la cara per semblar més joves, ens hem empastifat en un terreny tan sòrdid i fastigós com són les drogues per portar els sentits a extrems que superen la consciència.
El progrés de la humanitat, que ha permès assolir avanços meravellosos, és una fertilització constant. La química és una arma clau per dopar la nostra evolució, per anar més enllà dels organismes que ens venien de sèrie. No sempre açò es va fer amb cura. Amb la voluntat de fer créixer la lletuga a un ritme rendible i eficient a l'Illa ens hem carregat un element tan vital com és l'aigua. Identificar els orígens de problemes ja declarats no ha de servir ara per assenyalar a ningú, ni perquè ningú se senti assenyalat, sinó per aprendre i no repetir errors. I no només amb els nitrats. La fertilització de la humanitat té sempre efectes secundaris i hem de ser conscients que, així com amb la medicina ens ho deixen clar als prospectes i amb les drogues ja veim aquests dies els grans desastres que generen, altres poden aparèixer allà on menys ens ho esperam. La fertilització adequada té uns límits, i alguns resten ocults. Hem volgut córrer massa, dopats fins a les celles, i ara ens hem de rehidratar amb aigua embotellada.