A les vuit del vespre se senten aplaudiments per l'esforç del personal sanitari, i també per als científics que treballen a la recerca d'antídots i vacunes, que han fet i fan coses útils per a la humanitat. La fe i la ciència no estan barallades; la ciència i el dogma o la superstició sí. Tal vegada per açò, cap als anys 60 del segle passat, el manual de filosofia de 6è de batxillerat ens adoctrinava contra «l'orgull científic». Literalment: «Los misterios de la religión no pueden ser desentrañados por la razón humana. De aquí la necesidad de atenerse al dogma, como un límite a nuestras especulaciones. Como los dogmas son verdades absolutas, si llegamos a una conclusión que contradice el dogma, la que se ha equivocado sin duda es la razón, pues no puede haber dos verdades, una religiosa y otra filosófica (...) Reconocer estas equivocaciones es un acto de humildad, que frena el orgullo racionalista, que tantas veces se ha dado en los filósofos y los científicos». L'Espanya eterna, «martillo de herejes», «cruz y espada», etc..», que mai no acaba de desaparèixer.
El bisbe de Zamora, el 1918, en plena grip espanyola, desafià la prohibició de les autoritats i ordenà una novena en honor de sant Roc, protector contra la pesta i la plaga. La novena comportà llargues coes de fidels per besar les relíquies del sant. En el transcurs d'aquella epidèmia, Zamora ostentà el rècord de morts per habitant de la Península.
Aquests dies, a l'Estat d'Israel, jueus ultraortodoxos, en desobeir les ordres de confinament, han resultat ser la comunitat israeliana amb més casos d'infectats. Pensem, així mateix, que una part molt reaccionària de l'Església durant els segles XVIII i XIX s'oposava al vaccí de la verola, tot al·legant que era antinatural introduir cosa de vaques (!) en humans. El XVIII és conegut com a Segle de les Llums. Què se'n dirà del nostre si ens arribem a creure que amb unitat patriotera, com a soldats a les ordres d'un rei, es guanyen batalles contra malalties? El de l'Estultícia?
«En primer», per temps pasqual, els rectors de les parròquies i un escolà feien ‘el salpàs', beneïen amb aigua i sal les cases per allunyar-ne els mals esperits i proporcionar salut i felicitat als seus estadants. Avui açò tal vegada només tengui un cert valor simbòlic: la protecció contra contagis i malalties. Millor rentar-se bé les mans i mantenir la higiene, no és ver?