En edició diferent, el llibres no acaben de dir el mateix. La frase de Juan Ramón Jiménez no és ben bé literal, però va per aquí i el poeta ho encerta. Sobretot, es tracta d'una traducció. Ho acab de comprovar amb «Crim i càstig», la gran novel·la de Fiòdor Dostoievski. Gran per la qualitat literària i també per l'extensió. Sis-centes pàgines de lletra espessa són aptes potser només per a un temps de confinament. L'havia llegida fa la tira d'anys, quan gairebé just sortia de l'adolescència i m'enganxava a «El roig i el negre», d'Stendhal; el «Tirant lo Blanc», de Joanot Martorell; «Nôtre-Dame de París» i «Els miserables», de Víctor Hugo; «La Regenta», de Clarín; «Madame Bovary», de Flaubert; les «Novelas ejemplares», de Cervantes... Tenc memòria espaial dels llargs moments que vaig dedicar a «Els germans Karamàzov». Capvespres d'estiu al minipatiet del pis de Ses Andrones, a ombra, sota d'un cel blau travessat pel vol de vinjolites xiscladores i amb renou, suportable, d'un taller vesí. Com que els llibres els treia de la biblioteca municipal, situada llavors a una casa fosca i humida del carrer des Mirador, abans de tornar-los copiava a una llibreta els fragments que més m'havien impactat. Raskòlnikov era, idò, un personatge per mi ja conegut. D'altra banda, al programa oficial de Literatura de 3r de BUP se suggeria l'anàlisi de «Crimen y castigo» amb una guia de lectura pautada. L'ESO encara no havia produït efectes. No sé si llavors els alumnes llegien més que ara, però és ver que s'enfrontaven a textos impressionants i més extensos que els continguts a un whatsapp o a un twit. Vaig viure aquelles històries russes, doncs, en castellà. Ara ho he fet en català, en una traducció de principis del segle passat feta per Andreu Nin, que m'ha semblat magnífica. Tant és així que l'editorial Proa encara la manté en la seva edició de butxaca. L'experiència ha estat nova del tot.
Deixem de banda tòpics referents al paper fonamental del llibre i de la lectura per al desenvolupament humà individual i cultural d'un país. És trist que la gran festa de la Cultura enguany no es pugui celebrar als espais públics amb l'alegria de les parades i les roses. Aquest Sant Jordi haurem de passar-lo en la intimitat de la llar. «Llig i viu intensament» deia el cartell que el Consell de Menorca va editar pels volts dels anys 80. S'ho val.