L'estudi «La salut de la infància confinada», de la Universitat Pompeu Fabra, ofereix algunes dades lletges. Uns exemples: un 80 per cent de les criatures està fent més ús de pantalles i menys exercici físic, un 72 per cent no està consumint prou verdura, un 31 per cent respira fum de tabac, o un 25 per cent no disposa de cap espai exterior. Els nivells de salut i els seus condicionants, sense escola, empitjoren. Dades que també serveixen per a l'àmbit social, el de les persones més vulnerables. I a l'hora de preparar la tornada als centres, comanda l'aspecte sanitari. Ho estem fent bé?
Més enllà d'extremar mesures higièniques, distàncies i ràtios, o prendre la temperatura com si fóssim una filera de bestiar, caldria promoure més dosis d'aprenentatges conjunts per infants, famílies i professionals. Els centres són garants de valors, continguts i competències que van més enllà de la gestió del que pareix que acapara tota la nostra atenció: el contagi. Ens agradaria que la pràctica pedagògica de les aules i dels tallers socials, protagonitzés els protocols. Gràcies, que els alumnes de fins quart de Primària no hauran de guardar distàncies de seguretat. I les persones amb diversitat funcional?
Estar confinats és poc saludable, com ho són les mesures preventives severes. Hi ha d'haver xerrades, compartir jocs, donar-nos la mà (colze), i abraçades. Com també s'han produït entre els professionals sanitaris i els seus malalts.
L'individualisme és un virus catastròfic.