La nostra illa germana gran mereix una felicitació. Ha estat capaç de passar del pessimisme més feixuc a un moderat optimisme, amb algun moment d'eufòria. Ha donat una empenta a la seva economia, imprescindible per superar la segona crisi. El pla pilot, que ha durat només una setmana, va permetre titular que «arranca la temporada». Aquest pla li ha servit per difondre una imatge nacional i internacional de destinació segura espectacular i impagable amb pressupost públic. Les grans famílies hoteleres de Mallorca es van posar a fer feina per implicar els turoperadors, especialment TUI. Mai havien aparegut tant en els mitjans de comunicació. Fins i tot els Reis han donat suport al sector turístic amb una recepció, no a l'Almudaina, sinó a un hotel de pla pilot. Finalment, el gran Rafael Nadal es posa a fer promoció turística de Mallorca amb un acord amb el seu Consell insular. Bona feina dels mallorquins.
A Menorca és molt difícil veure el bòtil mig ple. Sense pla pilot i sense la promoció positiva que aquest haguera representat. Amb un compromís dèbil del sector turístic per moure l'economia, tot i algunes decisions privades per obrir els establiments sense clients i una gestió inicial sense fruit per avançar la fase 1 de la desescalada. Avui, les veus que més se senten són per expressar una queixa pels alts preus del transport aeri, un cop més, o la manca de promoció turística. Estem encara a la fase de les lamentacions.
Una conclusió d'aquest llarg estat d'alarma és que Mallorca fa la seva guerra, amb el Govern al seu costat, i que les altres illes, especialment Menorca no pesa, ni aconsegueix que se li faci cas a cap de les seves principals reivindicacions. Es confirma que Mallorca no necessitava tenir un Consell quan ja té el Govern. Una errada de l'Estatut mai no resolta. Per tant, Menorca hauria de reivindicar un nivell d'autogovern molt superior a l'actual. Si el Govern no ens representa, hauríem de tenir un Consell que no fos essencialment una delegació administrativa i política de Mallorca.