És de mal gust aprofitar en calent els accidents per fer política. Les consideracions i sentències sobre una fatalitat, les seves causes i efectes, si no ajuden en res pràctic, han d'esperar un temps prudencial, per respecte als implicats i a la necessària perspectiva. Però clar, hi ha qui no vol desaprofitar el vent a favor.
El 22 d'agost un camió va quedar travessat a la carretera general. Encara no l'havien aixecat i ja estava obert el debat sobre el desdoblament, les rotondes, la manca d'alternatives, l'ecologisme com a antítesis de la seguretat, l'economia insular i altres arguments habituals en aquests episodis. Han passat dues setmanes. La carretera no va tan plena. Aquelles retencions, que alguns van elevar a tragèdia còsmica, s'han oblidat. Un cop rebaixada la inflamació inicial, unes consideracions.
Primera. Amb quatre carrils la carretera també hauria quedat bloquejada. El camió era molt llarg. Igual la carretera s'ha de triplicar i anar sumant carrils a mesura que es fabriquen vehicles més grans. Segona. Amb una ruta alternativa de camins rurals o de terra, les retencions, encara que menors, s'haguessin produït, crec, igualment, perquè la fluïdesa d'una carretera com la general és sempre molt superior. Tercera. Si en aquell moment s'hagués produït una calamitat a Ciutadella, estic gairebé segur que els especialistes en desgràcies (vull dir els bombers, policies, sanitaris... no els que les proclamen cada dia per tot allà on poden) haurien trobat maneres òptimes d'intervenir. Cal recordar que no sempre les fatalitats es produeixen en zones asfaltades i amb bon aparcament.
Davant un incident greu, no es tracta de rentar-se'n les mans, però si val la pena tapar-se la boca un temps, guardar una distància higiènica i no sortir a escena amb febre alta. Si el millor és desdoblar o fer un pont per damunt sa Naveta, no ho resoldrem un cap de setmana d'agost. A més, no hi ha més de tres vots a guanyar amb aquests oportunistes escarafalls espumosos.