Aquests dies, amb la mort de Quino, hem recordat Mafalda. En una vinyeta la filleta troba uns obrers que fan un forat a terra i els pregunta si busquen les arrels de «lo nacional». Li responen que no, que es tracta d'una fuita de gas. I ella, a continuació, lamenta que «com sempre: l'urgent no deixa temps per a l'important». Mafalda convida sempre a reflexionar. No hauria l'urgent de ser l'important i viceversa? Hauria. Els humans ben alimentats generen falses urgències amb qüestions intranscendents sense deixar temps per al que és important. La societat actual tendeix a ser hedonista, egoista i superficial. Hem vist aquests mesos com moltes persones es deixarien tallar un braç abans que deixar d'anar a un sopar amb risc de ressaca amb PCR. Mai no hi renunciaran!
La pandèmia exigeix actuar amb urgència real. La resta de qüestions queden en segon pla, tot i que és curiós que l'ocupació de les UCI i la desocupació laboral no deixin, segons diuen alguns, temps per ocupar-se de la Monarquia però si per debatre àmpliament de l'ocupació de cases. Cada ideologia estableix les seves urgències a conveniència.
El decret autonòmic de mesures urgents per la covid-19 permet ampliar hotels. El Consell ho pot impedir. Decisió important. Si no ho fa i Mafalda visités una d'aquestes obres pronunciaria la mateixa frase de la fuita de gas. La urgència, però, no és l'hotel, és l'obrer. Ampliar hotels no és urgent, és un mitjà (un, no el). Menorca acumula dècades a la recerca d'una distinció com a destí, laboriosa aposta per la sostenibilitat que condiciona gairebé tot el que fa. Per açò, permetre les ampliacions suposaria actuar en contra del que es predica i del que es vol ser de major. És una fórmula d'importació, arcaica, gens original i d'efectivitat incerta. Assumir-la per fraternitat política interinsular i la comprensible pressió de la urgència seria un error, quan encertar en el que és important permet a llarg termini resistir millor les urgències. En tot a la vida.