Qui em coneix, sap que peco de perfeccionista. De vegades, una mica corc, perquè defenso que les coses s'han de fer bé i encara que sembli una obvietat, no sol ser sempre així. Vull dir que de sortida ja s'hi ha de posar la intenció, la voluntat i l'esforç, i -per descomptat- hi ha el dret a equivocar-se. Errar i rectificar és fantàstic, sempre i quan vagi acompanyat de la suficient autocrítica, la necessària per produir la capacitat de millora en el futur.
No val allò de «me he equivocado, lo siento, y no volverá a suceder». Aquesta maleïda frase la recordem diàriament, cada cop que la Corina ens explica un nou episodi de l'emèrit Rei. Les intencions no basten, si no s'acompanyem de l'actuació. Tantes patinades?
Un exemple més proper, que Ciutadella hagi rectificat les dates d'inauguració del Teatre des Born, i que l'entrega del Premi de Teatre pugui celebrar-se a l'espai cultural que mereix, l'endemà de la seva inauguració. Em semblava mentida que la dedicació del Cercle Artístic, que ha esdevingut a Ciutadella el centre de la festa del teatre cada tardor, cita obligada de tants i tants participants de l'Estat, no tingués el reconeixement local. Rectificar, quin bon gust que deixa, i fa lliçó.
La desafecció quotidiana per la política l'ha de resoldre la pròpia societat. S'han de començar a postular els fets ètics i socials desafortunats. No n'hi ha prou amb queixar-se. Pot ser així, la cosa pública ens tornarà a enamorar.