Amb les fotos que m'arriben aquests dies al whatsapp dels capvespres d'octubre, es podria fer un llibre meravellós de postes de tardor. Però és que si miro per la finestra des de casa, tot i no viure al camp, l'espectacle en directe encara és millor perquè s'arrodoneix amb les hipnòtiques coreografies sincronitzades dels estornells que sobrevolen el cel. Si al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà són tot un reclam turístic, aquí també hauríem d'emprar com a recurs i per això m'estranya que aquestes estampes tan polides, no traspassin les xarxes socials del canal d'Instagram de Turisme de Menorca, on tot el que hi veig són imatges estàtiques on predominen les platges amunt i avall. Del turisme ornitològic no ens hem d'oblidar.
Per cert, dilluns festiu vam aprofitar per tornar a visitar el monument de Torre d'en Galmés amb la família i el vam trobar en un excel·lent estat de revisió en quan a cartelleria, senyalètica i ordre. Es nota que hi ha interès en què la Unesco es fixi en aquest museu a l'aire lliure que es pot visitar fins i tot un dia assolellat de tramuntana, on el vent només fa que l'estona sigui més divertida i les fotos surtin més maques perquè l'atmosfera és gairebé transparent. A l'aparcament, vam coincidir amb molts senderistes que aprofitaven per resseguir el Camí de Cavalls, un altre dels reclams que tenim on no hauríem de relaxar-nos, tot pensant que tenim un ou de dos rovells de per vida. Penso en qüestions bàsiques com la millora de l'estacionament, l'absència de qualsevol tipus de servei durant tot el recorregut o el seu manteniment. Aquesta ruta l'hem de tenir mimada.