Sa regidora d'Igualtat de s'Ajuntament de Ciutadella, Carla Gener, va enviar un manifest a tots es grups municipals perquè li fessin costat en es ple ordinari de novembre amb motiu des Dia Internacional contra sa Violència de Gènere. Una qüestió moral bàsica i compartida per sa immensa majoria de sa societat amb sa que no hagués estat gens difícil consensuar un text amb es grups municipals de s'oposició perquè es manifest s'aprovàs per unanimitat com a Ferreries o a Mahó. Però no ha estat així. I no ha estat així, senzillament, perquè a s'equip de govern no li ha donat la gana.
Estic completament d'acord amb sa regidora quan afirma a sa seua biografia a sa web de Podemos per ses primàries municipals de 2019 que per una mare és quasi impossible conciliar vida laboral i familiar amb ses pròpies inquietuds personals. És una llàstima, emperò, que aquesta reflexió tan endevinada no surti ni una vegada en es conjunt de despropòsits que conformen es manifest radical aprovat dalt la Sala.
Es text presentat per s'edil d'Unidas Podemos diu, entre altres, que «Ens maten, però no tan sols ens maten, es neguen a utilitzar preservatiu, insisteixen a mantenir relacions sexuals tant fora com dins de la parella, la sextorsió, el sexpreading o qualsevol classe de forma intimidatòria contra les nostres llibertats sexuals també és habitual. Dubten de la nostra condició de víctimes, ens estigmatitzen i ens responsabilitzen constantment de la violència que patim. Ens fan sentir petites, inútils, ens eduquen per pensar-nos com a complement a un home». Es manifest finalitza afirmant que ses dones són víctimes d'un «engranatge patriarcal, capitalista, racista i colonial que hem de desmuntar».
Un des principis fonamentals des lliberalisme i de sa nostra democràcia és sa igualtat jurídica -açò, sa regidora d'Igualtat, ho hauria de sebre-, que significa que totes ses persones tenen exactament es mateixos drets, independentment de sa seua raça, religió, orientació sexual o sexe. Es feminisme no pot ser contrari an es capitalisme o an es lliberalisme. És just al revés: es feminisme va néixer com una branca més des lliberalisme, ja que originalment aquest moviment defensava s'aplicació des principis lliberals a sa condició jurídica de ses dones. És a dir, que ses dones fossin igual que ets homos en drets i llibertats.
Com demostren es psicòlegs Gisjbert Stoet i David C. Geary a «A simplified approach to measuring national gender inequality», resumit pes doctor en Economia Juan Ramón Rallo a «El capitalismo empodera a la mujer» («El Confidencial», 8/3/2019), en es països pobres (societats bàsicament agràries) ses dones permaneixen recloses a ca seua i fora de ses escoles. En canvi, a ses societats més riques i pròsperes ses dones disfruten d'una vida comparativament millor que ets homos, ja que viuen més anys. Sa clau des progrés social de sa dona ha estat es progrés econòmic. Es capitalisme, com a sistema econòmic de ses democràcies lliberals, ha estat es principal motor de s'empoderament socioeconòmic de sa dona. En definitiva, es capitalisme és feminisme.
Com a docent de s'escola pública m'indigna que s'Ajuntament de Ciutadella aprovi un text que mos acusa d'educar a ses dones «perquè pensin completament com a homes». És vergonyós, una falta de respecte a milenars de docents de s'escola pública, privada i concertada que feim feina i educam en es valors de sa igualtat, es respecte i sa tolerància perquè es dia de demà es nostros joves siguin gent preparada i, sobretot, bones persones.
És molt trist que en es Dia Internacional contra sa Violència de Gènere sa regidora d'Igualtat promogui un manifest radical que posa tots ets homos dins es mateix sac, els criminalitza i els redueix com a simples animals, depredadors sexuals i enemics de ses dones. Ets homos no som violadors, assassins o maltractadors pes simple fet de ser homos. Estimam ses nostres dones, ses nostres mares, ses nostres àvies i ses nostres filles així com estimam es nostros homos, es nostros pares, es nostros avis i es nostros fills. Ja mos tenen redons de radicalisme i de sectarisme ideològic en tost de fer feina per solucionar es problemes reals des ciutadellencs, senyors de dalt la Sala.