N'hi ha per tornar boig. Al maig es criticaven les escoles tancades mentre s'impartien lliçons davant un cafè a les terrasses. Ara, en sentit contrari, clamen els que no es poden compartir una canya a la barra mentre els alumnes comparteixen bombolles. La brillant rapidesa amb què es va elaborar la vacuna va ser objecte de suspicàcies per la sospita que tot es feia per l'economia, sobretot dels apotecaris a l'engròs. Ara hi ha qui, en defensa de la mateixa economia, posa presses a la vacunació, com si algú que no sigui fabricant de gel hidroalcohòlic pogués voler demorar-la.
A l'ecosistema covid conviuen molts antagonismes: ultraermitans i rumbosos amb grup de convivència universal, negacionistes histèrics i devots de la prevenció higiènica, militants del pessimisme i optimistes amb poca credibilitat. El darrer antagonisme ha estat entre les reticències de bona part de la població a vacunar-se i l'escàndol per uns espavilats directius sanitaris que ja s'han punxat amb entusiasme la poció després d'autoproclamar-se de primera línia per la gràcia d'Hipòcrates i dels seus anticossos toreros.
Que el capità sigui dels primers a abandonar sigil·losament el vaixell dels infectables, com si fos Schettino al «Costa Concordia», és lleig i censurable. Ningú nega als directius sanitaris la seva feinada, però la medicina exigeix rigor i la direcció d'un ens públic, transparència. Colar-se entre el que tothom entén com a primera línia és aprofitar-se d'una falta de rigor amb les paraules, i no haver-ho explicat en alguna de les moltes notes de premsa de Salut, falta de claredat amb els fets. Amb la consciència tranquil·la podrien haver exhibit, fins i tot, la vacunació del capità com a un estímul per a qui té dubtes. Algú ho hauria criticat, ara tot es critica, però haurien evitat el paperot de ser enxampats com a golafres malcriats i les explicacions apedaçades. Davant la irreversibilitat del greu error, res de dimitir. Ja que són immunes, a donar un cop de mà a les saturades UVAC.