He recuperat una sèrie d'articles que va escriure l'enyorat Carles Capdevila, un periodista vital com cap altre i a qui vam tenir la sort de poder escoltar més d'una vegada a Menorca i algunes més, a Catalunya. M'agrada especialment quan parlava a les seves xerrades de viure amb humor. Com ell mateix reflexionava, no vull dir que riguem tot el dia, ni es pot ni cal. Tenir humor vol dir tenir moral, i tenir moral vol dir tenir valors. Estar d'humor vol dir tenir una bona disposició, ser positiu. Si a sobre la ironia ens acompanya, trobarem complicitats i somriures o rialles que ens ajudin a superar mals moments.
En temps difícils, i els actuals ho són, l'actitud marca la diferència. I aquesta s'alimenta de l'autoestima, que no deixa de ser el balanç de com estem amb nosaltres mateixos quan passem comptes. Tendim a carregar o descarregar l'autoestima en funció del que diuen o pensen de nosaltres però Capdevila afegia que el més decisiu, el més transformador, és el que ens diem a nosaltres mateixos. És bo treballar un altre mirall, l'interior, i no demanar-li qui és més bonic, sinó dir-nos coses boniques. No es tracta d'ensabonar-nos ni d'enganyar-nos, que tractant-se de nosaltres mateixos no colaria. L'exercici és més seriós. Cada dia de la nostra vida té dues versions, la cara A i la cara B. I com que està de moda la queixa, i pensar que els altres tenen més sort, solem ficar-nos al llit carregats de retrets contra el món.
Si ho pensem bé i ho treballem, afegia en Carles, cada dia t'ha dut coses bones, aprenentatges enriquidors. I si els vas recordant, si construeixes un relat cert sobre la part positiva del que et va passar ahir, sortiràs a afrontar l'avui amb més ganes.