El debat entre alleugerir normatives o elaborar legislació exhaustiva no es nou. Es reprodueix sempre que es parla de regulacions. En els darrers temps, a Menorca s'han disparat els nous allotjaments turístics al camp i ja tenim prou exemples en marxa com per fer avaluació i parlar amb dades concretes.
La idea original dels agroturismes era aprofitar habitacions dels casats agraris -que sovint són més grans que el què ara es necessita- per estructurar una oferta turística diferent i complementar la renda dels pagesos. Es va començar amb timidesa, fins que la inversió turística en rústic va resultar atractiva per gent amb més capacitat econòmica.
La crisi posterior a 2008 va anar acompanyada d'una desregulació d'algunes activitats al camp. Per exemple, no es va voler posar límit en el nombre de turistes que es podien arribar a allotjar en aquestes nous establiments turístics. I han sortit projectes amb més de 100 places. A ponent hi ha tres iniciatives d'aquesta dimensió, un al costat de l'altra. Amb els lògics problemes d'aparcaments, dimensió dels camins (ja han demanat poder-ne ampliar algun), depuració d'aigües residuals, etc.
Tampoc es va voler establir una antiguitat mínima dels edificis que es podien reconvertir a usos turístics. I s'ha aprovat transformar en apartaments alguns bouers nous acabats de fer i que havien rebut subvencions del 85 per cent dels fons agraris.
No es va voler definir un màxim d'edificis que es podien usar per al turisme, i tenim exemples de projectes que han agafat totes les edificacions existents al lloc i ho han destinat tot a usos turístics. Casats, magatzems, bouers, païsses, estables... Després, demanen poder alçar noves construccions per poder mantenir les activitats agràries.
No regular certes coses apel·lant a la llibertat dels inversors ens està duent a casos que han fet totes les obres d'adequació turística, amb un increment enorme de capacitat d'allotjament, i després no han posat en marxa cap activitat agrària. Simplement han venut el lloc molt més car. Pura especulació urbanística. Això també s'ha començat a fer amb agroturismes que funcionen poc temps i després es venen per a usos no turístics, sinó residencials.
I també hem sabut que la inspecció de final d'obra es va substituir per una declaració responsable, i els dipòsits per estalviar aigua han estat piscines.
L'Administració és lenta i de vegades desesperant, no només a Menorca. Però definir coses com límit de places, antiguitat dels edificis o condicions de durada mínima dels canvis que s'autoritzen, no implica anar més lents, implica clarificar les normes. Res enreda més que una normativa poc clara que resulti interpretable per cada persona que s'ho llegeix.
La gent que pregona poca regulació, o té una idea romàntica del mercat o formen part del negoci. Sempre hi ha segments que s'orienten cap el màxim benefici, sense gaire més criteris. Poden sortir iniciatives molt interessants i d'altres molt poc recomanables. I la legislació serveix per això, per definir quines coses interessen a la comunitat i quines no.
És habitual que, quan es posa aquest debat sobre la taula, s'intenti reduir la qüestió a agroturismes si o no. Però així s'infantilitza la discussió i no es pot entrar en detall, quan els detalls són la part important del tema.
Menorca és un territori que permanentment està analitzant els camins a seguir, el model a implementar o a reconvertir. No és aquest un diàleg superficial, per molt que visquem una època de titulars i textos curts. Aquesta illa no ha conservat de casualitat l'atractiu que té per a tants d'inversors, que haurien de ser els primers en entendre d'on venim i on volem anar.
D'altra manera, apareix la paradoxa de promotors que es declaren fascinats per Menorca però protesten perquè hi ha normes de protecció. Probablement, si les coses que volen fer s'haguessin permès abans, l'illa no els semblaria tan encisadora. Un promotor enamorat de Menorca que protesta per la seva protecció és un oxímoron.
No sembla gaire encertat tampoc pretendre centrar el focus en la nacionalitat dels inversors. Mirant la llista de promotors de turisme al camp hi trobam nacionals i estrangers, locals de tota la vida, empreses turístiques o empreses immobiliàries.
Hi ha projectes ben suggerents que poden aportar diferents beneficis a l'illa. D'altres, ja s'ha dit, busquen el diner fàcil que s'acumula en poques butxaques. La regulació ha de facilitar els efectes positius i desincentivar els perniciosos. Sense complexes. Amb l'orgull de qui s'estima el territori de