Sense entrar a valorar si és o no encertada la mesura, el cert és que aquesta Setmana Santa s’havien establert tancaments perimetrals a les comunitats autònomes per evitar la mobilitat entre territoris i prevenir una quarta onada pandèmica. Però, misteriosament, aquests dies Menorca era plena de persones d’altres comunitats que transitaven lliurement i vacacionalment per la nostra illa. Imagín que aquest misteri ha estat observat per la majoria de menorquins, que hem vist amb perplexitat aquest anar i venir de gent d’aquí i d’allà, mentre noltros hem de guardar unes normes que ens comencen a satisfer menys que més.
I com que vivim en un lloc petit i «tot se sap i se comenta», resulta que les excuses amb les quals totes aquestes persones han passat els dies de vacances a ca nostra són múltiples i diverses: gent que ha presentat un justificant de revisió d’obres, precisament durant aquests dies de festa; altres, que havien de visitar un familiar malalt a l’Illa; alguns, com que estan empadronats per beneficiar-se del descompte de resident, idò cap aquí; alguns fins i tot havien falsificat PCR per no haver-les de pagar i saltar-se també el test d’antígens a l’aeroport; i els que han entrat per mar, sense cap tipus de control als ports. Un colador, vaja. Sort que no podíem entrar ni sortir de la nostra zona sinó per causes excepcionals!
I em demano si deixarem de ser mai el «país de xaranga i pandereta» de què es queixava Antonio Machado... Si les normes regeixen per a tothom, cap pega. Si les praxis desdiuen la norma, llavors potser no ens serveix i més tost ens indigna.