A diferència de les rondalles, les llegendes solen tenir un element de realitat que ajuda a explicar la funció imaginativa. Situant-nos davant el canal que separa Mallorca i Menorca, per mor dels raigs solars i la diferència entre la temperatura de l'aigua de la mar i de l'aire els matins de principis d'estiu, els menorquins hi han vist la ciutat enfonsada de Perella o els mallorquins la ciutat de Troia, les torres de la qual apareixen per un rar efecte òptic. Els éssers humans no hem deixat de produir explicacions més o menys fantasioses a fenòmens d'un cert impacte social. Són les llegendes contemporànies, algunes conegudes amb el nom de llegendes urbanes, un dels gèneres de la literatura popular (o etnopoètica) que no perd vitalitat. És un relat de ficció, de caràcter extraordinari, sorprenent i curiós, però que té l'aparença d'una història que realment pot haver ocorregut. Pel que fa a la seva transmissió, s'explica, bàsicament, en dos tipus de situacions comunicatives: en les nostres converses del dia a dia, i en espais informals d'interacció social de grups.
La professora Carme Oriol (Universitat Rovira i Virgili) s'ha referit en un article a algunes d'aquestes llegendes sorgides com a conseqüència de la pandèmia de la covid-19 des del febrer de l'any passat. Una de tantes vol explicar per què el virus s'expandeix en onades i que quan sembla que està controlat, rebrota. Succeeix quan els avions tornen a sobrevolar els territoris, que ja se'n sortien i es confiaven. Si aquests aparells solcant l'espai deixen caure sobre els arbres fruiters de l'horta tot de plagues, també, és clar, tiren damunt la gent el maleït virus i així, des de l'altura penetra dins l'organisme humà. Persones sense escrúpols d'aquesta manera posarien en perill la salut de la població.
És ver que la veracitat d'una explicació així no resisteix cap anàlisi racional. Però no manquen individus empeders de creure's aquestes falòrnies. Negacionistes i ments disposades a empassar-se qualsevol mena de teoria conspiranoica.
Per temps també es va divulgar que l'aigua potable a Menorca no s'acabaria mai perquè «venia del Pirineu» com demostrava una fulla d'una planta endèmica d'aquelles muntanyes, que un dia va brollar d'una font de l'illa (sembla que l'aigua d'aquella font avui malauradament ja és salmaienca). Açò sí, aquesta llegenda ja els anava bé als qui es lucraven urbanitzant terrenys sense disposar dels preceptius recursos hídrics. A qui deuen aprofitar ara les llegendes urbanes que es fan córrer del coronavirus?