Dissabte passat vaig tenir l'oportunitat de conèixer als cinc joves xefs menorquins que participaven en el concurs d'on havia de sortir el representat que participarà al «Young Chef Award» que tindrà lloc al mes de novembre a la localitat de Minho, Portugal. Al final en va sortir una guanyadora, la ciutadellenca Cristina Llorens, però realment qualsevol d'ells hauria pogut adjudicar-se el guardó perquè tots compartien la mateixa passió i talent rere els fogons. Cadascun d'ells va haver de cuinar i presentar davant el jurat una recepta tradicional menorquina i una versió innovadora de la mateixa en una mena de «Masterchef» però sense llums ni càmeres. Abans de començar, van tenir l'oportunitat de sentir els consells d'en Miquel Mariano, que els va parlar sobretot de l'esforç, de la humilitat i del respecte que calia tenir davant una professió gens fàcil.
El veterà cuiner va voler que aquells joves posessin els peus en terra per tal que entenguessin que l'objectiu de fer-se cuiner no havia de ser convertir-se en una estrella de cine sinó excel·lir en el treball. Jo no sé si aquells nois entre 21 i 25 anys van adonar-se que dissabte van estar cuinant en un dels temples de la cuina menorquina com és Ca n'Aguedet i això ens va fer reflexionar als que érem allà que tal vegada hauríem de pensar que espais amb tanta història al darrere com aquests, mereixerien no esborrar-se de la memòria popular per convertir-se tal vegada en algun centre d'estudis o d'interpretació de la gastronomia insular. En definitiva, unes instal·lacions com aquelles situades estratègicament enmig de l'Illa, podrien servir per organitzar seminaris, tallers, classes magistrals sense aspirar a res més que conservar el passat i projectar-lo cap al futur.