Seymour Hersh és un periodista nord-americà, autor del llibre «Reportero», on explica com va descobrir els crims de guerra de My Lay, a la guerra de Vietnam. Ell tenia clar que l'ofici és investigació. Gabriel García Márquez explicava que la primera feina periodística als 18 anys va ser escriure «notas editoriales» fins que va escalar cap a la figura més valorada, la de reporter. Està clar que importa molt més una bona informació que no un editorial.
El periodisme és una professió plena d'oportunitats. Hi ha molts de temes que necessiten un treball periodístic, una voluntat d'investigació, preguntes que demanen resposta. Qüestions que els ciutadans tenen dret a conèixer. La redacció és una cuina on els dos ingredients imprescindibles són la recerca i el contrast de la informació i la intenció de servir-la als lectors d'una forma honesta, sense salses.
Però el periodisme és una professió en crisi i no perquè no hi hagi bons professionals, sinó perquè els mitjans tenen molt pocs mitjans, hi ha molt poca oferta de feina i l'esforç no es paga. Fer una bona feina moltes vegades només depèn del respecte que inspira la professió.
Avui molts periodistes treballen per a les administracions públiques, per als partits polítics o grans empreses. Res a criticar. Tenen tot el dret i el deure de guanyar-se el pa. Com és lògic, en la seva tasca no pesa tant respondre al dret que tenen els ciutadans a rebre una informació completa i transparent, sinó respondre als interessos de qui els ha contractat per tenir presència als mitjans.
La precarietat també fa que hi hagi mitjans, especialment digitals, que es limiten a «copiar, pegar» els comunicats de premsa que els arriben.
Em sembla evident que el tema de debat i de preocupació no és si desapareixeran els diaris de paper i només quedaran els digitals, sinó quina qualitat d'informació rebran els ciutadans, que seran, pensaran i votaran en funció del que coneguin.