Hi ha molts de pobles i ciutats d'arreu de la geografia espanyola que han perdut la batalla per la conservació dels centres històrics. L'empobriment dels habitatges, molts d'ells ocupats després per immigrants, l'apropiació dels espais públics, ha afectat al comerç local i ha provocat un abandonament dels centres. Aquesta situació no s'ha donat a Menorca, on la gent encara passeja pels carrers del nucli antic i les botigues aguanten la pressió dels canvis d'hàbits de consum i la competència dels polígons que ja són més comercials que no industrials.
Però curiosament, una mesura que hauria d'afavorir l'activitat econòmica i la qualitat de viure als centres és sempre polèmica, la reserva per als vianants dels carrers i la limitació del trànsit de cotxes. La pacificació dóna molta guerra, precisament perquè hi ha gent que pensa que allò que es fa per millorar el comerç i afavorir els residents tindrà l'efecte contrari.
Els experts sempre es decanten per la conversió en zona de vianants. Tots els estudis que s'han fet la recomanen.
A Maó, hi ha dos espais amb situacions diferents, el centre i el port. El primer ja fa anys que compta amb espais sense trànsit i no hi ha dubte que atrauen la gent. L'Ajuntament ha estat hàbil quan aprofita el final d'unes obres importants per ampliar l'àrea de vianants i limitar el trànsit. El port pateix l'efecte del penya-segat, que segueix essent com una muralla que el separa de la ciutat, tot i els dos ascensors.
Però fins i tot considerant la importància del port com a vial de comunicació, la famosa circumval·lació, el creixement de l'espai pels passejants ha de donar més vida social i econòmica.
Ciutadella també té un eix peatonal privilegiat, i un port que es tanca a l'estiu al trànsit que és una meravella. També té opcions de créixer, tot i que a diferència de Maó, hauria de poder comptar amb més aparcaments públics.
Hi ha decisions que miren al futur i els centres de vianants és una d'elles.