A l'antiga Roma, les famílies nobles reservaven un esclau per acompanyar els infants en els seus trajectes diaris cap al col·legi. Li'n deien pedagog. És sabut que criats i esclaus, han assumit al llarg de la història feines diferents, i el guiatge d'al·lots n'és una d'elles. «Passar més fam que un mestre d'escola» ha estat una dita tristament real fins fa poques dècades; aquesta no era feina d'esclau, però sí poc retribuïda. Tanmateix, determinades professions de prestigi, que avui practiquen fills de classes mitjanes i altes, eren exercides per esclaus. No era estrany trobar a Roma grecs mancats de llibertat fent d'administradors, buròcrates, notaris, assessors fiscals, metges o professors. Ciceró tenia al seu servei una vintena d'esclaus d'aquesta mena; uns dels quals eren «lectors», és a dir que llegien en veu alta llibres o documents per a son amo. Irene Vallejo conta coses com aquestes en un llibre que trenca rècords en un gènere minoritari com és l'assaig. A l'«Infinit en un jonc» s'hi troben informacions curioses i reflexions esplèndides.
Diuen que a mitjans del segle I a.C. hi havia dos milions d'esclaus a Itàlia, un 20% del cens poblacional. Quan algú en la primera època imperial romana va tenir la pensada de fer-los vestir d'uniforme, el Senat va rebutjar espantat aquesta mesura: era imprudent que la població i els esclaus mateixos s'adonassin que eren tan nombrosos. No fos cosa que sorgís un Espàrtac convocant-los a la revolta...
A Grècia, el mètode d'aprenentatge era passiu: la memòria i la imitació eren els talents més valorats. Aquests dies s'estan realitzant arreu de l'Estat proves de selecció de professorat pel mètode d'oposició. Em comenten que els temaris d'algunes matèries humanístiques són els mateixos des de 1993, si més no. S'ha d'estudiar, dic ‘empollar', molt per assolir el grau de funcionari i el mètode continua sent en bona part memorístic.
Ensenyar no és adoctrinar. Sobre la facultat de la memòria, el pedagog Joan Benejam i Vives (Ciutadella, 1846-1922) deia: «Volem encomanar a la memòria idees, que no paraules; idees clares, senzilles, i interessants. (...) La memòria ha de cultivar-se, però excitada per l'interès, sostinguda per l'atenció i fortificada pel judici; i encara d'aquesta manera, si la repetició no ve a auxiliar-la sovint les idees adquirides es conservaran dèbilment en la intel·ligència per anar a raure finalment a l'oblit». Ho publicà a «El Magisterio Balear» el 1877 i, pel que es veu, sembla que els anys han passat debades.