L'onada de contagis que estem vivint aquest estiu estava anunciada i demostra la profunda irresponsabilitat dels nostres polítics. Els pronòstics que asseguraven que un relaxament en l'ús de mascaretes, l'oci nocturn i les restriccions horàries provocarien un rebot venien tant de persones amb seny com de seriosos estudis epidemiològics, publicats a mitjans de comunicació d'àmbit nacional.
Aquest Nadal, un pagès de Segòvia em deia que la Covid era «una cosa matemàtica»: quan disminuïen les mesures d'aïllament, augmentaven els casos i els morts; si es reintroduïen, baixava el contagi. És cert: el model matemàtic dissenyat per un investigador espanyol preveia que, amb al ritme de vacunació existent, sinó es mantenien les restriccions a les relacions socials com a mínim fins al setembre, el nombre de casos s'incrementaria de forma exponencial. És exactament el que ha passat.
Si bé és fins a cert punt lògic que els governants ignorin l'opinió dels profans, que no compten amb més aval que els seus dots d'observació i una lògica pràctica, és gairebé un delicte que no hagin tingut en compte anàlisis científiques basades en complets models matemàtics. La ceguesa dels nostres dirigents té com a raó de ser una incomprensió radical de la ciència i un mode de governar que abomina de qualsevol restricció al seu poder.
A diferència d'altres països, a Espanya el coneixement científic i els investigadors són mirats amb displicència, sinó amb menyspreu. Al darrer torneig de tennis de Wimbledon, quan la megafonia va anunciar que entre el públic hi havia una investigadora d'Oxford que havia participat en la descoberta de la vacuna d'AstraZeneca, els assistents reaccionaren amb una tancada ovació, que obligà l'homenatjada a saludar a la concurrència.
Una escena així seria inversemblant al nostre país. Els espanyols valoram poc la ciència. Sabem que és útil per a la medicina i per crear objectes com els ordinadors o el GPS, però tant ens fa. Que inventin els altres! El rebuig popular va de la mà de la indiferència de les institucions: els investigadors aquí malviuen i saben que sempre tindran més mitjans i millors sous a qualsevol país de l'OCDE.
La ciència és vista amb suspicàcia, la qual cosa explica l'auge dels antivacunes i altres corrents anticientífics (homeopatia, aliments miracle, ovnis, fenòmens paranormals,...) que floreixen al nostre país. Quan va començar el confinament, pensava que era una bona ocasió per divulgar el comportament dels virus i conscienciar els ciutadans sobre les mesures d'autoprotecció que podien prendre. Més tard, quan van arribar les vacunes creia que s'explicaria amb pèls i senyals què són i com funcionen, per encoratjar el públic a posar-se-les. Ni els nostres dirigents ni els mitjans de comunicació han fet cap esforç digne del seu nom en aquest sentit. Sempre és millor la política tavernària i el futbol espectacle per entretenir el poble,...
De fet, el desdeny per la ciència és superior a la classe política que entre la gent de carrer. La majoria dels governants són llicenciats en dret, història, filologia,... disciplines de lletres. Són persones que ja a primària van tenir problemes amb les matemàtiques i a l'institut es van allunyar de les assignatures científiques. Avui en dia no saben fer una regla de tres o calcular un percentatge; una integral és motiu de bromes de mal gust. No és d'estranyar que desconfiïn dels models matemàtics que prediuen l'evolució de la covid.
Però açò no és tot. Els polítics pensen que poden emmotllar la realitat als seus desitjos. Les lleis, ja siguin humanes o científiques, no fan per ells. La promesa de complir i fer complir la Constitució és un brindis al sol. Ni tan sols són conscients que implica respectar les lleis, que deriven de la Carta Magna. Aquesta convicció està assentada en tots els àmbits: des del Consell de Ministres al darrer regidor municipal.
S'està investigant la concessió fraudulenta de cent cinquanta amarraments del port de Maó. Hi ha indicis que els polítics van pressionar els responsables d'Autoritat Portuària perquè el concurs fos guanyat per empresaris locals. Segur que, si són condemnats, diran que no eren conscients de cometre cap delicte i que ho feien per l'interès dels menorquins. Aquesta lletania ja l'hem sentit a desenes de casos, com els ERTO d'Andalusia: escudant-se en el bé comú, creuen que poden fer qualsevol cosa. Defugen la Constitució, les lleis i l'ètica, que prescriu que els fins no justifiquen els mitjans.
L'actualitat política està farcida de casos en què els polítics violen les lleis o inciten els seus subordinats a burlar-les. Els governants es resisteixen a complir la normativa de forma constant i demanen «solucions» per donar-li la volta als preceptes legals i assolir els seus fins polítics, als quals consideren que s'ha de plegar la resta de món. Quan un jutge investiga si la reclusió d'estudiants és legal, treuen pit dient que si tornés a passar ho farien igual, tota una afronta a les lleis i els tribunals que, en democràcia, limiten el poder de l'Estat.
No és d'estranyar que, a Balears, el Govern decretés que, durant l'hivern aplicaria als ciutadans les majors restriccions, així rebaixaria la incidència de la Covid i, passat Setmana Santa, les afluixaria per afavorir la vinguda de turistes. Ni se li va passar pel cap que el virus no sap res de voluntat política ni de conveniència econòmica, sinó que segueix lleis biològiques que es poden descriure a través de la matemàtica, de manera que quedava demostrat que el seu pla era irrealitzable. Les festes de Sant Joan i els viatges de fi de curs van ser la prova del nou que s'havia equivocat.
El caos que vivim aquest estiu era previsible: és el producte de l'actuació temerària dels nostres governants, que volen imposar la seva voluntat per damunt de la ciència i les lleis.
amendezvidal.blogspot.com.es