En el passat europeu, a la mínima que es pensaven que eren un imperi, arrambaven tot allò que tenien a prop. I enfora, si podien. Mira que hi ha illes al Mediterrani, i tret d'una que és de les més petites, Malta, totes les altres tenen amo al continent. I potser és una casualitat, però qui va concedir la independència als maltesos era un imperi insular, el Regne Unit.
Potser per culpa d'aquesta dependència d'amos diferents, el comerç i la relació social i cultural entre els illencs mediterranis fa estona que és miserable. I mira que s'assemblen! Un bon exemple és la bonibé nul·la relació entre Sardenya i Menorca (o les Balears), tret de l'agermanament d'Oristany i Ciutadella per les festes de cavalls.
I Sardenya no és poca cosa. Tan grossa com el País Valencià i amb prop de dos milions d'habitants, seria raonable que tingués una relació continuada amb Menorca. Tanmateix, la distància per mar que separa Maó dels ports sards, és més curta que la que hi ha fins a la costa valenciana. I segur que l'intercanvi beneficiaria les dues bandes.
Per paga, a Sardenya hi ha una ciutat, l'Alguer, on es ralla alguerès, de la mateixa manera que a Menorca es ralla menorquí. Així que ens podem entendre sense canviar d'idioma, perquè un i altre són varietats territorials del català. Com també fan formatjades, encara que allà reben el nom de panades... Què trobau?
Potser poca gent havia reparat en tot açò, però Sardenya, i sobretot la ciutat de l'Alguer, han saltat aquests dies a la premsa internacional. I el motiu no ha estat la trobada de grups folklòrics, que fa trenta-tres anys que celebren coincidint amb les Festes de Sant Miquel.
El motiu és que enguany hi ha assistit un eurodiputat singular, que pot viatjar per tots els estats d'Europa tret d'aquell on va ser elegit: el senyor Carles Puigdemont. I hi ha hagut un espectacle tan gros, que ha ocupat les portades de la premsa internacional. I, tot sigui dit, no l'ha provocat el senyor eurodiputat.
El seu programa d'assistència a la festa i de reunions amb les primeres autoritats de Sardenya i associacions diverses era tan públic com convencional. L'espectacle l'han organitzat algunes ments privilegiades d'Espanya que s'han pres al peu de la lletra aquella màxima seva que «la ocasión la pintan calva» i l'han intentat caçar.
Una setmana abans el senyor Puigdemont havia estat convidat a París, a l'Assemblea Nacional Francesa --el Congrés d'allà--, sense que ningú no qüestionàs la seva llibertat de moviments. Per alguna cosa és eurodiputat! Però potser les ments privilegiades del llombrígol d'Espanya van pensar que a Sardenya la cosa seria més fàcil. Tanmateix, no és més que una illa... I la van cagar.
Serà difícil arribar a saber qui ha estat el responsable de voler fer creure a la policia italiana que l'ordre d'extradició a Espanya del president Puigdemont es mantenia activada. I en canvi, acceptar davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea que estava en suspens. En definitiva, voler enganar la justícia italiana i el propi tribunal europeu és una cosa molt lletja i que té conseqüències.
No en traurem l'aclarícia de qui n'ha estat el responsable perquè hi ha massa interessos contraposats. I un Congrés que s'ha negat --per tres vegades, com sant Pere-- a investigar el membre de la reialesa espanyola que tenim instal·lat als Emirats Àrabs, no hi ha cap por que vulgui investigar aquest nou afer tan tèrbol.
Ara bé, possibles respostes, n'hi ha unes quantes. Si la iniciativa ha estat de la cúpula judicial, no hi ha dubte que pretenia dinamitar el discurs de diàleg del president Sánchez. Si ho ha estat de la policia, igual, amb l'agreujant que la policia està --o hauria d'estar-- sota el control del govern. I si ho ha estat del propi govern, amb la idea d'una de calç --els indults i el diàleg-- i una altra d'arena --acontentar la dreta cridanera--, pitjor encara.
Però en tots els casos, ha tornat a surar la imatge d'una Espanya inadaptada als principis de la justícia europea. I els moviments del president Sánchez per fer creure a Europa --i als Estats Units--que té sufocada la qüestió catalana, han quedat tocats. S'ha tornat a mostrar el llautó.
Tot i així, tres coses han quedat ben clares. Que l'eurodiputat Puigdemont també pot viatjar a Itàlia, a la vista del seu immediat alliberament. Que una panada sarda i una formatjada menorquina són la mateixa cosa. I que el fum de formatjada només serveix per entabanar.