Fa uns dies llegia un estudi europeu sobre l'envelliment. A Espanya hi ha una cultura de la cura familiar molt arrelada, on les famílies estan majoritàriament implicades amb els més grans, encara que açò pugui tenir repercussions sobre la seva salut o la seva economia. Als països nòrdics, per exemple, no passa el mateix. La majoria tenen assumit que quan no es poden valer per si mateixos, val la pena recórrer a una residència o a un clúster d'habitatges que s'organitzen amb espais i serveis complementaris comuns. Nosaltres només hi recorrem quan la situació és desesperada, quan les obligacions laborals i familiars directes impedeixen la dedicació constant de grans dependents, o amb malalties degeneratives que requereixen suport professional.
Maó ha començat aquesta setmana les obres de la nova residència geriàtrica que permet la creació de 120 places. Alaior va cedir terrenys al Govern per aixecar-ne una nova que en permetrà 315. Es Castell, preveu licitar a finals d'any la primera residència geriàtrica del municipi, que tindrà 60 places. Es Migjorn, també programa el seu primer espai, amb 32 ocupacions. I Ciutadella ja duu a terme el projecte d'ampliació de les instal·lacions actuals per donar sortida a la llista d'espera.
Somiem un envelliment actiu i independent a les nostres cases, però quan açò no és possible, no hi ha major i millor notícia que poder disposar del recurs adequat.
Per açò, felicitem els nostres governants.