Ni carn ni peix. Els ramaders i els pescadors estan enfadats i preocupats. Tenen motius. El baix preu de la llet serveix per destapar la precarietat d'un sector estratègic, aquell a qui hem encarregat la conservació del paisatge. El camp viu una transformació sense planificació, empesa pels canvis de propietat i d'ús, la manca de rendibilitat de la gestió tradicional, i el poc pes encara d'iniciatives molt interessants, com la producció de vi i oli i l'agricultura regenerativa. El producte estrella que és el formatge, amb una qualitat prou reconeguda, mostra un creixement massa lent per a compensar la manca de rendibilitat de les explotacions. Crec que és evident que hi ha una desproporció entre la importància que tots atribuïm al camp i l'atenció que rep de les administracions públiques.
Però és a la pesca on més es nota la manca de resposta dels gestors públics. Les barques bou pateixen una normativa europea que pretès protegir el fons marí i les espècies, però que no discrimina entre els que ho arrosseguen tot i els que intenten respectar el medi natural. La convocatòria d'una vaga del sector els dies 13 i 14 de desembre, just abans de Nadal, és un indicador del malestar profund que es viu en una activitat amb perspectives de futur complicades.
El que és incomprensible és que les gairebé 40 barques d'arts menors, després d'estar vint dies sense poder pescar, demanin poder sortir a la mar aquest cap de setmana i el Govern no els hi permeti. Quan ho podria haver fet, perquè el director general té la potestat de decidir excepcions a la norma del descans setmanal.
Una illa hauria de saber cuidar el sector de la pesca, protegir els recursos pesquers amb una bona gestió, i potenciar l'activitat professional, que ja no desperta gens d'interès entre els joves. En aquest cas l'equilibri entre medi natural i l'economia propi de la Reserva es trenca en contra de l'activitat econòmica.