L'asteroide 4660 Nereus, tan alt com el Toro i considerat per la NASA potencialment perillós, s'atracarà avui de forma extraordinària a la Terra. Passarà a 3,9 milions de quilòmetres, que en el sistema mètric menorquí són unes 87.000 vegades d'anar de Maó a Ciutadella. Com conduir gairebé sis anys seguits, vuit si troba un camió davant. Els experts asseguren que pot comprar ben tranquil les gambes per a Nadal, perquè no hi ha risc imminent de col·lisió. Però millor vigilar-lo. Avisen que el 14 de febrer de 2060 ja passarà a només 1,2 milions de quilòmetres. Uep!
És sorprenent que es puguin calcular aquestes coses amb tanta precisió quan passen tan enfora, mentre en qüestions més domèstiques no hi ha manera. La ciència és així. Podem dipositar i conduir un tractor a Mart, però no dissenyar una impressora en què no s'enganxi mai el paper.
A Maó no hem sabut preveure la caiguda d'una roca domèstica sobre el principal accés al port, quan la Costa de Ronda és una mica més a prop que l'asteroide 4660. Era imprevisible, diran alguns. En part, perquè ja fa anys que la ciutat està sobre el nivell del mar, amb una paret al mig que dona problemes. Per evitar-los, el 2007 es va presentar un pla de 20 milions d'euros per consolidar el penya-segat. Proposava una vintena d'actuacions a realitzar en cinc anys. Amb sort s'hauran fet cinc actuacions en una vintena d'anys. De fet, el Consorci que se n'encarregava és un zombi des de fa una dècada. Per arrodonir-ho, la zona on ha caigut la pedra ni és al pla ni era, diria jo, a l'òrbita del Consorci.
L'incident és un avís. Un altre. És evident que tenim moltes opcions que abans de 2060 caiguin més pedres potencialment perilloses del penya-segat i que no podem fiar de plans ni consorcis. Mantenir-lo en bones condicions és molt car i complicat. Una feina galàctica. Ara mateix supera del tot la capacitat i els recursos de les administracions domèstiques. Sembla, doncs, que no ens queda més remei que encreuar els dits... o demanar ajuda a la NASA.