Fa uns anys, per la revista de les festes d'«Es Diari», vaig fer un reportatge que es titulava «Dones amb gràcia, sentiments i emocions des de dins». Era un petit homenatge a les caixeres de Maó: la pagesa, la més jova, la fabiolera, la representant municipal, la que no podia sortir perquè estava embarassada... dones i ciutat. Rallàvem de protocols, de diversitat, d'indumentària, de la primera data de participació femenina (1980) i del percentatge que en el 2018 ja era d'un 40 per cent. Se'n feia ressò a la portada amb una fotografia d'aquestes 8 dones i un titular ben agradós que deia: «La festa a les seves mans».
A Ciutadella, la nova associació Salvem Sant Joan s'ha presentat per cercar alternatives a la massificació actual, a les dificultats que la festa travessa, i no vol «ni polítics ni, amb tots els respectes, dones pel mig». El President, Joan Fedelich, es va disculpar a l'endemà per no saber expressar-se prou bé. Però la veritat és que l'enfocament, continua sent el mateix, donat que l'associació no vol ni sentir-ne rallar de la participació de les dones. O sigui, que en realitat, no hi vol ni polítics, ni dones dalt cavall.
Hi ha declaracions que no tenen volta enrere. Els canvis de mentalitat d'un poble arrelen des de la seva cultura i és la pròpia cultura, la que creix dins de la societat, el que marcarà la descripció de la festa.
De vegades, per salvar la festa, cal acceptar que la pròpia celebració és evolució i progrés.