Diu la saviesa popular que quan la misèria entra per la porta, l'amor surt per la finestra. No sé si sou dels afortunats que us va tocar ahir la Loteria, però com a consol, sapigueu que guanyar el dècim de Nadal tampoc vol dir que s'acabin tots els vostres mals. Massa vegades haureu llegit que quan el dècim entra per la porta, la desgràcia també sobrevola la teulada i acaben tots cruixits. Ara per ara i tal com estan les coses, que et surti una pcr negativa equival a què et toqui directament la grossa de Nadal i no t'hagis de passar en quarantena tots aquests dies. Per desgràcia, torna a sobrevolar a l'ambient el malson que vam viure l'any passat, amb una sensació de col·lapse marcada per la incertesa de no saber si fem passes endavant o endarrere.
L'OMS ho té clar, fins que el 70 per cent de la població mundial no porti la vacuna, seguirem igual. Recorden aquella frase que sense salut no hi ha economia? Doncs va d'això. En el seu moment els economistes van predir que aquests serien els feliços anys 20, però de moment, d'alegres no ho són molt, la veritat, més aviat estem a veure-les venir i improvisant sobre la marxa. Com a bri d'esperança hi havia la promesa dels Fons Europeus, que ho venien a resoldre tot, però s'estan fent esperar massa i comença a semblar més una pastanaga virtual que no pas de kilòmetre zero com les que hi ha al supermercat. Acabo amb un desig de Nadal que vaig llegir a la postal que ens van enviar uns amics a casa: que aquests dies no us faltin els regals més importants, salut, amor, amistat i felicitat. No perdem mai el somriure!