Els pagesos no han hagut de treure aquesta vegada els tractors al carrer per aconseguir que la indústria es comprometi a pagar entre 2 i 3 cèntims més per litre de llet. Tot i presumir de vaques i formatge, Menorca ha estat fins ara el territori que pitjor pagava els seus productors, una situació incomprensible si tenim en compte el preu que trobam després als mercats. Paradoxes d'un sector que arrossega sobrecostos i greus problemes estructurals, des d'un sistema anacrònic de propietaris i productors fins a una especialització desproporcionada en un producte, la llet, que està en declivi.
Aquest gest de la indústria, tot i ser important, no basta per abandonar la cua del rànquing. Haurà de ser l'administració, una vegada més, qui surti al rescat per quadrar els comptes. A les ajudes de la PAC, les subvencions per modernitzar les fàbriques i els llocs, els subsidis a les llavors, la compensació per la sequera o el contracte agrari, li haurem d'afegir ara una nova aportació: el Pla Provilac.
Una injecció d'1,8 milions d'euros entre Govern i Consell que farà augmentar 4,6 cèntims el que reben els pagesos per cada litre. L'objectiu és que entre administracions i indústria ingressin al voltant de 38 cèntims, per damunt de la mitjana nacional. Sembla que Mae de la Concha, l'escollida per Unides Podem per posar-se al capdavant de la Conselleria d'Agricultura, s'ha imbuït de l'esperit de la vicepresidenta Yolanda Díaz i ha aconseguit un acord que en un principi molts donaven per impossible, igual que ha passat amb la reforma laboral.
Si a Madrid patronal i sindicats han estat capaços de remar en la mateixa direcció, aquí ho han estat els agents implicats en la supervivència del camp amb la mediació d'un govern que ha sabut fer la seva feina. I si aquest avanç es consolida amb el blindatge de la nova llei de cadena alimentària i s'obre l'expectativa d'una PAC que reconegui per primera vegada el fet insular a l'hora de repartir les subvencions, podríem tenir les bases perquè Menorca pugui afrontar la transformació d'un sector estratègic i se n'asseguri el futur.