Síguenos F Y T I T R
Mesclant paraules

La creativitat humana ens salvarà?

|

Si passem revista i verifiquem els formidables canvis tecnològics, els enormes avenços en els darrers 40 anys en la intel·ligència artificial, la robòtica, la genètica o la medicina, se'ns fa difícil imaginar el progrés que pot venir com a resultat de l'extraordinària creativitat humana.

Casi ningú s'atreveix a fer de visionari i profetitzar com serà el món venidor. El que és segur, és que per sufocar l'odiosa pandèmia i l'emergència climàtica que amenaçadora ens ensenya les dents, es fa necessària tant la militància sostenible dels pobladors de la terra, com tota la imaginació que puguin aportar els enginyers i investigadors més eminents, per dissenyar una ruta alternativa, sortir de l'embús i fer net l'orbe de contaminació i brutícia.

A petita escala els ciutadans de carrer podem cooperar tenint dos dits de front per adaptar-nos als nous temps, abandonant hàbits inadequats i procurant l'estalvi de recursos en les nostres llars. Tota petita acció lenta però insistent de molts arriba a tenir eficàcia, idò ara ja toca per força triar els fems per reciclar o reduir el consum de productes envasats.

Així si l'Ajuntament ha invertit 624.916 € en el tractament de nitrats, de manera que l'aigua corrent es potable, sembla assenyat retornar a l'antiga costum de beure de l'aixeta, envers de continuar consumint-la embotellada.

Per altra banda hi ha accions intermèdies a les que amb un poc de recursos econòmics també ens hi podem afegir. A 9 bilions de Km tenim una opció energètica inesgotable i neta que ja estem utilitzant de manera massiva. Administracions, empreses i particulars hem de ser carn i ungla, en el foment i la instal·lació d'energies netes com la solar.

Tornant a la necessitat creativa, em recorda al seu nivell als mecànics i gravadors dels tallers i fàbriques de bijuteria, amb inventiva per trobar solucions als problemes que plantejava la fabricació. Per tant cal espavilar-se en la producció de remeis originals i així ho han fet els creatius del «Seabin», ideant un contenidor marí flotant de la mida d'una nansa, que ara instal·lada al Port de Maó pot absorbir la porqueria que sura, recollint una tona de plàstics a l'any, una iniciativa senzilla i efectiva.

Els ciutadans som una ajuda, però l'augment de l'activisme de les persones no aturarà l'escalfament del planeta, ni tampoc seran suficients les tímides mesures acordades pels indecisos i temorencs líders mundials.

Descartades pels que més manen les opcions ràpides i a bon pas per substituir tota activitat que enverini el medi, el canvis hauran de ser progressius i a foc lent. En aquest aspecte marcarà el pas, la imprescindible investigació en tecnologies novadores, maquinària amb la que fer net i desfer-nos de la immundícia que hem acumulat en el medi ambient.

La clau per obrir el pany d'aquesta nova etapa, són els molts homes i dones de ciència que en diversos camps no paren d'investigar, amb l'objectiu d'idear mecanismes i dispositius, que ni somiant podem imaginar. D'aquesta manera biòlogues americanes estudien com incidir en una major eficiència de les nostres aliades les plantes absorbint el CO2, les transformades llavors serien sembrades per tot el Món.

A més de reduir emissions i aturar els danys cal desar el cel i tornar a nivells compatibles amb un clima estable. Per absorbir els bilions de tones de diòxid de carbó i restaurar l'atmosfera, ja hi ha enginys en fase d'experimentació, que en el termini de deu anys podrien ser posats en funcionament.

Tot plegat fa pensar que els/les ciutadans de carrer podem tenir fonamentades esperances en que la humanitat emprarà amb saviesa el millor regal que ens ha donat l'evolució, la sapiència i la imaginació humana.

Per ser factible són imprescindibles les inversions de les empreses privades i dedicar una part important del PIB a la investigació. Tot i que els Fons Europeus en la promoció de projectes d'investigació són generosos i el pressupost del Ministeri de Ciència i Innovació ha augmentat, inspira desconfiança la butlla i part de cuixa que continua tenint la indústria de l'armament i les nombroses partides pressupostàries relacionades amb el militarisme. No hauria de ser aquest l'ordre de prioritats.

Lo más visto