Enmig de tants casos de covid-19 que no paren de créixer (com aquesta onada, no n'havia vist amb tanta proliferació al meu voltant més immediat), un té la sensació d'estar protagonitzant el paper del malalt imaginari de Molière, l'hipocondríac Argant. Cada vegada que fem un esternut o ens regalima el nas, per no dir quan fem un estossec, els ulls propis i aliens es posen com taronges i pensem que ens ha tocat. La psicosis que comporta anar esquivant la malaltia i alhora, observar-se a un mateix contínuament per si les mosques, fa que el mestre de la comèdia francesa revisqui més que mai amb aquesta obra tan hilarant. Precisament aquest mes de gener es commemoren 400 anys del seu naixement i les vicissituds que ens toca passar relacionades amb la salut, me'l fan recordar tot sovint.
Per cert, qui si que sembla que té una salut de ferro és el MENORCA • «Es Diari», que dissabte passat celebrava la festa del seu 80è aniversari (quatre-vingt com dirien els francesos per semblar més joves). Una celebració amena, emotiva i rodona que va fer oblidar-me que d'altres anys, anava acompanyada prèviament d'un tediós sopar i que, tot sigui de pas, ja es podria quedar la gala en aquest format per a properes ocasions. En qualsevol cas, és com un petit miracle que es vagi mantenint viu Es Diari amb els temps que corren però no pateixin, que conec la fórmula secreta per seguir fent-lo viable: augmentar la publicitat i les subscripcions en paper i digital, no hi ha més. Per tant, no hi ha excusa si realment volem que Menorca mantingui viu 80 anys més un mitjà de comunicació vertebrador com aquest, siguem-ne conscients. Ja saben que el pitjor de llegir el diari, seria no tenir diari per llegir.