Veig a la premsa que la Comissió Europea vol introduir l’ecologia a les aules d’escoles i universitats, de manera que es garanteixi l’accés als coneixements i habilitats en aquesta matèria als estudiants dels vint-i-set països de la Unió.
Amb l’escalfament del planeta i l’emergència climàtica sembla adequat al cent per cent que les qüestions mediambientals, de sostenibilitat del Planeta i del territori propi s’incorporin a la docència i l’aprenentatge, a fi de comprendre com s’han fet malbé la biodiversitat i bona part dels ecosistemes, i per damunt de tot tenir consciència del que no s’ha de fer mai més.
Encara que sembli mentida no hem de perdre de vista que els humans som els que fem la imbecil·litat de destruir precisament el medi que ens permet viure i fora bo qualque dia tenir més capacitat de discerniment per deixar de fer-ho.
Si l’ecologia estudia les relacions d’equilibri entre els éssers vius i el medi ambient i si és funció de les escoles i els instituts ensenyar les necessitats reals del món on vivim, la protecció de la natura i entendre que l’economia ha de funcionar de manera diferent, són doncs postulats que s’han fet imprescindibles.
L’educació ecològica dels joves suposa una transformació col·lectiva per fonamentar la transició cap a un món net. Difondre el concepte que contaminar, destruir hàbitats ha de ser considerat incívic o que seguir amb l’actual barbàrie contra el medi és irresponsable, formarà part d’aquests processos formatius.
Ara bé, aquesta educació en el civisme ecològic no es pot delegar exclusivament als centres educatius. Les famílies i les administracions també han d’assumir un primer paper, la teoria no educa en civisme, el testimoniatge si ho fa. En aquest sentit, aquí la Conselleria del Medi Ambient ja du a terme activitats d’educació ambiental, com els Centres Eco ambientals, amb un 40 per cent de centres inscrits.
Emperò qui educa als adults? Aquest procés d’alfabetització sobre el funcionament i protecció dels recursos naturals menorquins hauria d’arribar també als que som illetrats i sobretot als que volen seguir amb l’economia suïcida de creixement constant.
L’Agència Menorca Reserva de la Biosfera promou un caramull d’activitats, iniciatives i programes, amb afany de disseminar-les i donar-les a conèixer, ONA és la seva revista divulgadora. La pressa de consciència provoca canvis d’actituds, per tant, és un estri educatiu de primer ordre.
En els números publicats il·lustrats amb magnífiques fotografies, tant podem trobar-hi articles d’investigadors, opinions de científics, entrevistes a tècnics sobre les bones pràctiques de sostenibilitat, com temes cabdals, l’ampliació de la Reserva cap al Medi Marí o el sector agroalimentari.
D’altra banda, es posa el focus en qüestions com fer net de plàstics i residus o com es reciclen els d’una obra, des de la foscor per il·luminar les estrelles, les empreses i col·lectius certificats amb la marca Biosfera, fins a l’Eco turisme, o l’OBSAM, una eina imprescindible per prendre el pols a la salut de la Reserva.
En definitiva en les seves pàgines hi tenen cabuda la protecció del territori, el mar i el cel, posant atenció fins i tot a les pedres, amb un inventari de llocs d’interès geològic o el paisatge de la Menorca Talaiòtica. A més els aficionats a l’excursionisme hi trobareu rutes recomanades i els que ja no som tan joves la secció de fotografies del passat ens desperta la nostàlgia i se’ns recorda que fermat i envoltat amb el patrimoni natural tenim 26 elements de la cultura popular, essències de la identitat tradicional de l’Illa.
Incrementar la saviesa del que suposa viure a una Reserva de Biosfera, conèixer què és i com ha de funcionar no és suficient. Els menorquins/nes no vivim a qualsevol banda, vivim a un lloc destacat, per tant, el compromís amb la terra és exigent amb els seus pobladors.
Aquests dies ha sortit de la capsa nova de trinca el desè exemplar, arribar a un número rodó sempre és assolir una fita. Si encara no ha caigut a les teves mans, te la pots descarregar a www.menorcabiosfera.org.
No és gruixuda ni té grans dimensions i no fa falta que ho sigui. És menuda, és polida i és excel·lent, perquè «En el pot petit hi ha la bona confitura».