Rebaixa d'impostos; xec de nounat de 1.500 euros; ajuda del 75 per cent per al lloguer». No està malament la cosa i encara millor si qui ho promet és el mateix partit que es va vendre els pisos d'ajuda social a una immobiliària d'aquestes que anomenen «voltor».
És allò de convertir les eleccions en unes rebaixes de gener en què es pot prometre de tot, perquè tanmateix no es complirà mai. I el mal pitjor no són les promeses, sinó que encara hi ha gent innocent que se les creu.
Però en aquest cas, la cosa encara es complica més. Perquè l'autor d'aquestes promeses és un dels dos partits que fins ara ha governat a Espanya. I que les enviava als votants, via mòbil, la vigília de les eleccions --precisament el dia anomenat de reflexió-- i, encara, durant el dia de les eleccions.
Clar que açò ha succeït en una comunitat autònoma que es diu Castilla y León, i en conseqüència, la cosa més probable és que no comporti cap multa ni sanció per part de la Junta Electoral Central. O potser un càstig lleu, d'aquells que no compensen la gravetat del delicte.
Al president d'una altra comunitat autònoma, que no cal mencionar, perquè solament succeeix en aquella, tenir un floc groc al balcó, en unes eleccions que a més no eren les seves, li va comportar perdre l'escó de parlamentari i el càrrec de president.
I a un altre parlamentari, haver tingut un floc d'aquests al seu despatx --quan era regidor municipal--, també. Ha perdut l'escó que va guanyar en les eleccions on democràticament va ser elegit. La conclusió, per als milers de persones que els van votar, tant a un com a l'altre, és que tots els seus vots junt tenen més poc valor que un floc groc.
Aquesta percepció ve acompanyada de la publicació de l'enquesta anual de «The Economist», que constata que el 2021 ha estat un any de reculada de la democràcia a molts de països. I entre ells, Espanya, que ha passat de tenir el qualificatiu de democràcia plena al no tan lluit de democràcia defectuosa.
La causa principal d'aquesta davallada és, per a la prestigiosa publicació, la poc clara separació que hi ha entre el poder polític i el judicial, que en definitiva és la clau de qualsevol democràcia. Hi podem sumar els presos polítics indultats però inhabilitats i els exiliats, tant polítics com artistes.
I en la mateixa línia d'assenyalar la mala salut de la democràcia espanyola s'expressava també, dilluns passat, la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, que reclama canvis en les lleis espanyoles per garantir la llibertat d'expressió.
Els resultats electorals de diumenge a Castilla y León no fan altra cosa que espantar sobre el futur que li espera al país. El PP ha guanyat com sempre en aquella comunitat de l'Espanya «vaciada», però de forma tan precària que per poder governar haurà de menester un company de viatge.
I si no canvia de camí, és molt probable que aquest company sigui Vox, la tercera força més votada a la comunitat. Que per curar-se en salut ja ha demanat entrar en el govern regional i suprimir d'entrada la llei contra la violència sobre les dones.
A Europa sembla que els partits de dretes tenen clara la línia vermella que els separa de l'extremisme, de tal manera que abans de festejar un partit com Vox prefereixen pactar amb l'esquerra. Una bona prova són les darreres coalicions de govern d'Alemanya, que donen estabilitat --i credibilitat-- a aquell país.
Si el PP estarà disposat a jugar aquesta carta, està encara per veure. Com també està per veure si el PSOE --segona força electoral-- s'hi avindria. Però si açò no succeeix, pinten bastos per a la convivència.
I fa pensar que, quan hi torni a haver eleccions generals, que potser seran més prest del que tocaria, a Espanya el títol de «democràcia defectuosa» i tot, ja li vindrà gros.