Estudis realitzats a Catalunya i Balears, posen de manifest la calamitosa situació en què es troba l'ús en públic del català i vaticinen que si no s'apliquen mesures de revitalització podria convertir-se, no ja en una llengua en regressió, sinó que amb el temps es veuria a les portes de la mort.
Un factor que podria ajudar a salvar-la d'aquest futur tan negre seria la comprensió i solidaritat dels que venen de mar enllà. Segons l'INE un de cada cinc habitants de l'Illa va néixer a l'estranger, per ser exactes d'un total de 99.269 pobladors, en son 20.476, als que hem d'afegir els vinguts d'altres comunitats autònomes. Entre tots ells són pocs els que tenen la intenció d'aprendre la llengua pròpia de Menorca. Per tant, per aquest costat ho tenim malament rai.
Un altre element influent per quedar fora de perill -aquest és determinant-, seria tenir l'estaló de l'Estat al qual pertanyem, però per principi, Espanya es dedica de forma quasi exclusiva a vigoritzar l'idioma que representa la seva identitat, el castellà. Aquest modus operandi es confirma contínuament no només a l'interior, sinó també en política exterior.
AIXÍ VEIEM com el gaèlic -que es troba en situació agònica-, tindrà a partir d'enguany reconeguts tots els drets com a idioma oficial de la Unió Europea, tot i que els ciutadans irlandesos que el parlen o el tenen com a llengua materna son només uns 100.000. En altres paraules, que les institucions europees han reconegut una comunitat lingüística minúscula, perquè ha tingut al darrere l'Estat propi, Irlanda, donant impuls a la petició d'oficialitat.
Ser llengua reconeguda del vell continent és una assegurança de salvar la vida. Aquesta manera de protegir les llengües minoritàries i els drets lingüístics d'un percentatge ínfim d'europeus, és diametralment oposada al monolingüisme de l'Estat Espanyol, que es nega a donar suport a que el català tingui el rang d'idioma europeu. Fidel al seu estil es deixa perdre el prestigi i el cabal cultural que suposaria tenir a Europa un altra llengua oficial més. Així és que, apreciat lector/a, no en parlem més, de l'auxili estatal tampoc en podem fiar.
Els erudits en llengües amenaçades prescriuen com a primer remei, que els que saben rallar l'idioma l'emprin i el transmetin en els diàlegs de cada dia. És a dir, que un altre de les claus per a la revitalització som els mateixos parlants, que no ens hauríem de prendre aquesta qüestió a la lleugera. Ara bé, no tots els parlants som iguals, no és el mateix un ciutadà del carrer, que un personatge global i conegut del públic internacional, Rafa Nadal per exemple, té nom, transmet i és més que un grandiós esportista. Al seu gegantí llegat esportiu afegeix una Acadèmia i una Fundació que ha servit per fer campanyes contra el bullyng escolar, recollir fons per discapacitats o ajudar en projectes com l'auditori de Manacor.
Si transcendent és tot el que diu, també ho és com ho diu. Permeti'm conrear el quimèric terreny de la imaginació, i si Nadal després de fer història a Austràlia es deixés endur per l'idealisme de fer un gest imparcial i pedagògic i parlés més en català en públic? Només unes frases, uns comentaris fets amb regularitat, utilitzant la llengua pròpia de la seva terra, els d'aquí i milions de persones de tot arreu tindrien notícia i prendrien esment que existeix una llengua en perill que ha de ser utilitzada.
I vostè no sigui incrèdul, encara hi ha persones que es mouen per idealisme en favor de causes que semblen perdudes i rebent maldecaps a canvi. Miri, dels 200 jutges de les Illes només dos empren el català com a vehicular en els judicis i en les sentències, són la poblera Victòria Crespí i el menorquí Gabriel Fiol, que amb fermesa tenen el cor de defensar els drets lingüístics en un sector tan castellanitzat com l'Administració de Justícia.
A MÉS no seria la primera vegada que el tenista donés un cop de mà en la recuperació de la nostra llengua. El 2008 Ja va participar amb el seu entrenador en una campanya de L'Obra Cultural Balear per promoure el català.
Som una barca petita i fora bo assumir que tots som els necessaris preservadors del patrimoni lingüístic i que si a més persones rellevants tinguessin l'atreviment per amor a l'art de ser-ho, tot seria més fàcil per salvaguardar la nostra estimada llengua.