Durant la crisi dels míssils a Cuba entre la URSS i els EE.UU., aquell octubre de 1962, el món va estar a punt d'una guerra nuclear, que hauria estat devastadora. Era ben viu el record d'Hiroshima i Nagasaki, just havien passat 17 anys. Resàvem perquè Déu salvàs la humanitat d'un més que previsible holocaust. No sé si l'angoixa general o el poder taumatúrgic d'unes pregàries infantils va fer que Khrusxov i Kennedy no fessin el gran disbarat. Sonen tambors de guerra a l'est d'Europa (Europa, una vegada més, escenari de conflictes però lluny de les potències impulsores). Mobilitzem el no a la guerra, de bell nou, amb una ciutadania activa i qui vulgui resar que resi. En el fons tot fa un tuf a interessos de les indústries armamentistes, que mai han entrat als seus balanços el cost de vides.
D'altra banda, cedint a les pressions de lobbies energètics, la Comissió Europea proposa etiquetar de «verdes» les inversions en gas natural i energia nuclear. Com poden ser ecològics un gas que contamina amb CO2 i unes centrals nuclears que, a més de les catàstrofes que han causat, creen residus radioactius indestructibles durant segles? Hi ha qui pretén justificar-ho: -«Bé que no siguin energies verdes, però almanco ajuden a eliminar el carbó i afavoreixen la transició a les energies netes». Qui no es consola és perquè no vol.
Tenim present aquell grafisme d'un sol somrient amb l'eslògan «Nuclear, no gràcies»? Es va crear l'any 1975 i mobilitzava milions de joves de tot el món per oposar-se a les centrals nuclears. Els joves d'ara, què n'opinen després de tastar el succeït a Houston, Txernòbil (a Ucraïna, sí), Fukushima, i en menor escala a altres zones del planeta com la contaminació a Palomares (Almeria, Espanya) encara activa?
Quan recalava a la badia de Palma un vaixell de propulsió atòmica o amb armament nuclear, el grup del PSM-Entesa de l'Esquerra de Menorca advertia en seu parlamentària: -«Avui hi ha perill nuclear directe a les Illes». Succeïa açò pels anys 80 i 90 del segle passat. Ara igual se sap, però potser no mereix comentari. De llavors ençà han continuat aquestes visites i no ha passat res. Però si un avi deia que poca broma amb les armes, que «una granera es va disparar», quant i més no ens hauria d'alarmar tot el que gira entorn a l'energia nuclear! Ni que en tingués cura una cohort d'àngels de la guarda.