De tot l’allau de notícies que ens arriba a cada moment del dia, per diferents mitjans, la nostra limitada atenció fa sempre una selecció personal, individualíssima. No a tots ens interessa el mateix ni veim igual el món que ens envolta. Segons el lector o la lectora, hi ha informacions, opinions, anuncis… que ens criden especialment l’atenció, tant dona si és un succeït, un article d’opinió, una oferta publicitària o una esquela. La cosa no té remei. És un plaer molt arrelat açò de llegir «Es Diari» cada matí per saber què passa i les modalitats de lectura són prou diferents: des dels subscriptors que el fullegen a ca seva, just aixecats del llit, fins aquells que ho fan a les cafeteries o a la feina o la biblioteca pública, si tenen una estona. Qui més qui manco ho pot fer si l’interessa. Llegir és un passatemps universal i democràtic, bastant barat pels beneficis que ens reporta. La censura, la manca de criteri o la manipulació són malalties pròpies de tota lectura i que l’afecten de manera freqüent en aquest món de lluites aferrissades pel poder i la glòria.
No podem parar esment a tot allò que està passant: resultaría massa anguniós i aclaparador. Menorca, en un temps, es trobava més incomunicada que ara. Ni tan sols es podien discutir els costos del transport de les mercaderies o dels viatges aeris. El turisme, com industria, ho va canviar tot, però encara no era de masses i podríem dir que era considerat una raresa pròpia de forasters excèntrics. Internet també ha provocat una inmensa revolució.
Per una qüestió d’òptica i de perspectiva, esteim més pendents de la nostra petita illa i les vicissituds d’aquesta segona dècada del segle XXI, que d’allò que arriba d’escenaris llunyans, encara que no hem de descartar l’«efecte papallona». Mentre el temps corre i fuig sense que el puguem aturar de cap manera, intentam comprendre un món complicat, sofisticat, injust i massa contaminat. Temps accelerats, canviants, líquids com el gin i poc amigables com acostuma a succeir en tots els temps de crisi i de transformació. Més enfrontaments que acords, amb molta mala bava i ressentiment per tot arreu. La ràbia vessa i ens arribarà a posar malalts. Es cultiven més la riquesa o el cannabis que l’amistat i la conversa.
Per damunt dels fanatismes i divisions tan típics d’avui en dia, la Candidatura de Menorca Talaiòtica com patrimoni de la Humanitat de la Unesco pot concitar un gran consens entre la gent de l’Illa. Ja som una Reserva de la Biosfera des del 8 d’octubre de 1993, que també va resultar una fita en el camí cap a un futur més net i sostenible. Llavors cap partit polític es va despenjar només pel fet que ho defensés un altre . Record el Foro de l’Illa del Rei 2013, on es va donar suport a aquesta darrera candidatura talaiòtica, amb la presència de la Reina Sofia i la intervenció de molt qualificats ponents. Hi haurà altres projectes en els quals estarem d’acord, per damunt de les legítimes diferències? Pedres i construccions talaiòtiques (prehistòriques vol dir abans de l’escriptura i els diaris) que són un signe i un símbol de permanència, de continuïtat, de presència humana enmig de la natura. Aquells primers habitants menorquins no podien llegir la premsa però contemplaven la mateixa lluna que noltros.
El món dona moltes voltes, i cada volta que dona és un dia que passa i un any que empeny.