Sempre han estat uns genis de l'humor i han sabut captar com ningú l'essència de la condició humana. Una de les sentències més encertades de Les Luthiers és que «el millor amic de l'home és el boc expiatori». No hi ha res més satisfactori que tenir algú per donar-li la culpa dels nostres mals. Ara que tenim armada una guerra a Europa, a Pedro Sánchez li ha faltat temps per convertir l'agressió de Rússia en l'origen de tots els problemes que afecten la nostra economia. Amb el to solemne de les grans declaracions, va assegurar a la darrera sessió de control al Congrés que «la inflació i els preus de l'energia són única responsabilitat de Putin i la seva guerra il·legal a Ucraïna».
Com que la coordinació interna no és el fort del govern, el gir de guió va agafar per sorpresa a la vicepresidenta Nadia Calviño, que dos dies abans assegurava a la tele que, per sort, Espanya no depenia tant del comerç ni de la importació del gas de Rússia. En aquests dies s'han publicat anàlisis que desmenteixen el nou eslògan de la factoria de comunicació del president... però a qui li sorprèn a aquestes altures que Sánchez no digui la veritat?
Que la invasió d'Ucraïna ha suposat un greu revés als mercats financers, el preu dels combustibles i les matèries primeres és una obvietat, com ho és que encara no sabem fins a on arribarà el seu impacte final. Però és fer trampa assegurar que la darrera dada d'inflació del 7,6 per cent (que és del 80 per cent en el cas de l'electricitat o de fins el 30 per cent en alguns aliments) sigui per aquest motiu. O és que no ha existit una crisi de subministraments provocada per la sortida de la pandèmia? O és que la situació no va agafar per sorpresa els països europeus amb poques reserves de gas? Després d'un any d'escalada de preus el govern esperava que la situació es normalitzés a partir d'aquesta primavera, però la partida se'ns ha complicat a tots.