Són coneguts els horrors que provoca resoldre els conflictes per mitjà de les armes, de poc serveixen el Dret i les Convencions Internacionals per dissuadir els combatents de cometre crims de guerra, quan la conflagració esclata ells mateixos s'atorguen carta blanca per fer massacres i carnisseries humanes en massa, enmig de la indefensa població.
Aquestes despietades matances formen part del repertori de tàctiques militars -així ho explica el coronel Pedro Baños-, que a la pregunta de per què a Ucraïna els bombarders s'intensifiquen de nit, respon que la intenció és aterroritzar els habitants de forma massiva i millor si les explosions van acompanyades d'incendis, ja que el foc afegeix al terror un pànic irracional. Per açò l'estratègia guerrera inclou l'atac a objectius civils i a zones habitades.
Val a dir que la salvatge escalada de la violència bèl·lica no centrada en l'enemic militar, sinó en el ‘Destruir per destruir' i el ‘Matar per matar', l'aniquilació de vida per deixar un panorama desolador i castigar amb brutalitat els civils, la dita ‘tàctica de la terra cremada', que mescla aspectes militars, econòmics i psicològics, infligint encara amb més crueltat el màxim patiment a la població, és un dels aspectes més bàrbars, degradants i lamentables de la humanitat.
És significatiu el nomenament del general Aleksandr Dvórnikov com a comandament de les forces russes. Aquest angelet conegut amb el malnom de «El carnisser de Siria», està acusat de cometre crims de lesa humanitat amb atacs sistemàtics contra la població, fer-lo el cap militar posa en evidència els macabres plans i el terreny on pensen dur la guerra.
No hi ha dubte que la invasió d'Ucraïna és una ocupació militar d'un país sobirà, una violació del dret internacional, una agressió i que Putin és l'abominable dolent. Ara bé, els conflictes armats no són ocasionats per una sola causa, tenen més d'un origen.
Per una banda tenien declaracions, missatges disponibles que no eren ni secrets ni ocults, Putin sempre havia dit que Ucraïna dins l'OTAN era per a ells inacceptable. Per tant, es van fer ulls cecs a tota aquesta informació de manera intencionada, va ser per incompetència o les dues alhora?
«La Vanguardia» dóna notícia que el Ministeri de Defensa francès ha cessat al cap de la intel·ligència militar, el General Eric Vidaut. Els motius entre d'altres és donar «informacions insuficients» o evidenciar «una falta de domini dels temes» i sobretot no «preveure correctament la invasió russa».
El que és estrany és que els cessaments per la incapacitat demostrada per aquets cossos d'elit, no hagin estat a desenes arreu del món. Tots els estats dediquen generosos recursos econòmics en política exterior, mantenen ostentoses ambaixades amb oneroses despeses en personal, entre ells els agregats militars.
I ara resulta que tota aquesta gernació dedicada a la diplomàcia preventiva, no va poder entreveure les vertaderes intencions del cap del Kremlin, i els serveis que en diuen d'intel·ligència, ni tenien coneixement de la realitat, ni es van avançar als esdeveniments, ni mesurar prou bé les conseqüències.
I els organismes internacionals on eren? Amnistia Internacional ha denunciat la «vergonyosa inacció i la paràlisi prèvia», recriminant-los que han fracassat una vegada més en la construcció de la Pau.
Per què no es va fer tot el possible per avortar la confrontació i fer-la innecessària, quins eren els interessats en que es produís l'atac rus i per tant la guerra?
Una de les conseqüències dels enfrontaments armats és l'enriquiment de la indústria de defensa, per tant, haurem d'assenyalar com a beneficiaris als estats que tenen interessos en la fabricació i venda d'armament, que han aconseguit col·locar arsenals a nombrosos països.
Fet el negoci toca retornar tota la influència a l'art de la diplomàcia -esperem que vagin arremangats-, per iniciar una nova etapa que permeti superar les causes que van propiciar l'aparició del conflicte.
Mentre el ciutadà/na de a peu, el que es conforma en tenir una vida digna, decorosa i un plat calent a taula, es demana, si veient les ciutats convertides en runes amb multitud de cadàvers als carrers i constatant la creixent inseguretat internacional on ens ha portat un món atapeït d'armes de destrucció massiva, i si a sobre cal fer més despeses militars... es planteja si no seria molt millor girar en rodó i agafar el camí contrari, el que un dia van abandonar, el desarmament.