Joanot Colom, líder dels ‘agermanats' mallorquins al segle XVI és des de dissabte passat oficialment Fill Predilecte de Felanitx. L'acte solemne de l'ajuntament felanitxer comptà amb presència d'autoritats del Govern, del Consell i d'altres institucions. No sé si els joves illencs passats per l'ESO sabran res de la revolta de les Germanies, sobretot ara que diuen que el temari d'Història d'Espanya ha de començar el 1812. En tot cas resulta alliçonador sobre la natura del poder que els agermanats mallorquins viatjassin a València per informar-se de com la Germania valenciana s'havia organitzat, comptant, si més no, amb l'anuència de l'emperador Carles. Ingenus, clamaven contra el mal govern (virreis forasters que robaven quant podien, espoli patrimonial, corrupció...). Dos anys després d'aquell aixecament popular, l'exèrcit imperial «posava ordre» i Colom era decapitat i esquarterat el 3 de juny de 1523.
Qui pot fiar-se de les promeses del poder, sien fetes als agermanats de Mallorca o als tocats per l'espionatge de Pegasus? Les clavegueres de l'Estat sempre han estat operatives. I sovint més important és allò que es calla que no el que es diu o es deixa dir. La llei de secrets oficials de l'Estat espanyol data de 1968 i ni Podemos ha sabut derogar-la. A la Comissió parlamentària de Secrets Oficials encara no hi han tingut accés ni ERC ni PNB, un incompliment de reglament que dura més que aquelles piles Duracell. I no passa res. Tot quedà atado y bien atado. Monarquia intocable, concordats intocables, i els Intocables d'Eliot Ness del CNI o dels que hauria de conèixer la ministra Robles. «Aquí todo se hace dentro de la legalidad», afirma, i deu ser ver, sobretot si hem de confiar amb la justícia que la interpreta.
Parlant d'interpretacions, aquest dia 23 d'abril no sols és la Diada de Sant Jordi a Catalunya; també és la festa d'Aragó i el Dia de Castella i Lleó, on es commemora la derrota dels Comuneros en unes revoltes, que haurien pogut suposar una Espanya plurinacional i més democràtica, de pobles agermanats, potser la Federació Ibèrica somiada pel gallec Castelao, el català Maragall, o els portuguesos Torga i Saramago. No va ser aquest el rumb de la història. Als actes de Villalar no hi acudeixen els nacionalistes espanyols: ni PP ni Cs ni Vox. Enguany, el PSOE per primera vegada no hi ha enviat representació; se'n queixaven els assistents i organitzadors. Tal volta han pensat ‘deixem-nos d'històries'; com amb els drets del poble sahrauí.