El 2019 l'Agència Mundial Antidopatge va decidir expulsar Rússia dels grans esdeveniments esportius -Jocs Olímpics, Jocs d'Hivern de Pequín i Mundial de Futbol de Qatar- per haver planificat i encobert l'anomenat «dopatge patriòtic», la sanció va afectar a més de mil esportistes russos.
Deia la resolució de l'Agència que la mesura s'havia pres pel bé dels propis atletes i la integritat de l'esport i afegia que només podrien participar en esdeveniments esportius internacionals si demostraven la seva innocència sota bandera neutral.
Ningú va dubtar de la justícia de la sanció, ningú menys les autoritats russes, que van escollir continuar amb la seva postura d'engany i negació. Desconec si Putin va fer net destituint els tramposos dirigents de l'esport o si per contra els va condecorar per drogar i posar en perill la salut dels seus esportistes.
Arran de la invasió d'Ucraïna diferents organismes internacionals han decidit l'expulsió de les competicions dels clubs russos, així L'Eurolliga de bàsquet va fer fora el Zenit, CSKA i Unics Kazan i al Lokomotiv de l'Eurocup. El futbol no s'ha quedat endarrere, la UEFA ha exclòs de l'Europa League a l'Spartak de Moscú i la FIFA va fer fora Rússia de la repesca del Mundial. Tampoc ningú ha desaprovat aquestes mesures.
Ara bé, el que sí ha provocat un bon rebombori i divisió d'opinions ha estat la decisió de de Wimbledon de prohibir la participació dels tenistes russos i bielorussos. Segons recull la premsa londinenca, el torneig creu que s'ha de sumar a les sancions aplicades pel govern de la Gran Bretanya. A més, en ser Rússia una gran potència tenística, els organitzadors no volen que el seu torneig pugui ser utilitzat per fer propaganda per a Putin.
Tan l'Associació de Tennistes Professionals, como la de Tennis Femení no hi estan d'acord i opinen que «Els atletes individuals no han de ser penalitzats o impedits de competir a causa del seu lloc d'origen o les decisions preses pels governs dels seus països».
En aquest sentit cal destacar que el nº8 del rànquing ATP el rus Andry Rublev, va participar amb altres esportistes russos en el desafiament contra el seu govern. En acabar un partit a Dubai, Rublev firmà en una càmera amb l'eslògan «No war please». Per tant, és just que els tennistes que s'han declarat obertament en contra de la invasió militar siguin castigats?
Per una banda algunes de les figures del tennis mundial no estan d'acord en què no se'ls deixi jugar. Nadal, Murray o Djokovic creuen que és injust, que la guerra no és culpa dels jugadors, no en són els responsables i es mostren solidaris. Per l'altra l'extennista Sergiy Stakhovsky, soldat de l'exèrcit ucraïnès ha respost a Nadal recordant-li la situació dels ciutadans del seu país i en especial dels fillets que juguen a tennis.
Les pàgines esportives bullen amb opinions per a tots els gusts. Uns consideren que si el 90 per cent de la població russa pateix les sancions internacionals per culpa dels seus líders, els tennistes també haurien de fer-ho, o que si un treballador/a o professional rus de McDonald's o Mango ha perdut la seva feina, per què els tennistes han de ser una excepció? I per què cap ha decidit no participar en Wimbledon com a mostra de solidaritat amb el patiment dels seus compatriotes? I vostè què en pensa?