La persona que va suscitar el meu interès per l'origen i les vicissituts històriques de les festes de Sant Joan va ser Josep Pons Lluch (1910-1987), Bep Padet, ‘homenot', en els termes de Josep Pla i ‘mestre laboris causa' de les festes de Ciutadella.
L'anava a veure a l'espai ocult de l'Arxiu Municipal, a la planta superior de l'Ajuntament. Allà, en aquell indret silenciós i desconegut, Pons Lluch treballava en silenci, disciplina i paciència infinita.
En una entrevista que vaig publicar el juny de 1976 al setmanari «El Iris», fa 46 anys, m'explicà que «des d'al·lot, Sant Joan m'ha interessat, però en consciència fa vint-i-cinc que les estudii. Devers el 1951-52 vaig començar a recollir les juntes de l'Obraria de Sant Joan, seguint una pauta que m'havia donat el doctor [Pere] Hernández [Sastre] i a partir d'aquí se me va despertar aquesa ‘curolla' per les festes que encara mantenc».
I el 1982 m'encarregà el pròleg de la seva obra «Origen religiós de les festes de Sant Joan de Ciutadella. Naixement, evolució i vida», on vaig explicar: «Josep Pons Lluch ha comprès perfectament que per parlar de les festes de Sant Joan amb autoritat, és precís conèixer-les. Escorcollant en els arxius ha bastit un treball admirable. Fruit d'aquesta tasca constant i continuada -hores, paper i celles- són uns folis acuradament escrits que ens permeten conèixer l'origen de la festa, seguir la seva evolució al llarg dels anys i saber quin significat tenen tots i cadascun dels elements que intervenen a Sant Joan».
Josep Pons Lluch va ser un home honest, de profundes conviccions catòliques, que va ser empresonat per les seves idees. President dels Homes d'Acció Catòlica, va esdevenir peça clau del «Full Menorquí» (1934-36). Gràcies a Bep Padet, Menorca ha conservat gran part de la seva memòria històrica i el patrimoni cultural. Aquells que avui intenten desqualificar-lo, no coneixen la seva obra ni tampoc la seva ferma integritat personal.